El títol no té res a veure amb una noia que vaig conèixer a la Black Bear de Cambrils un cap de setmana tòrrid. Tampoc és el nom d’una artista del poble, a l’estil La Terremoto d’Alcorcón. Ara, poseu la vida en blanc i negre. Abril del 1972. Acabo d’arribar a Salou amb els meus pares, venim de Cadis, i la primera excursioneta que fem és a Cambrils, on entrem al Parc del Pescador. Allà, jo amb 11 anys, flipo veient un os i una lleona entre altres animals. Ara ja podeu pensar en color. Quedo amb l’Oliver Klein a fer un cafè al mateix parc 48 anys després i li pregunto per la lleona. «Quina lleona?» «Aquí hi havia animals salvatges». Va ser com si hagués dit que Neil Armstrong havia nascut en aquell bar.
L’amic Joan Creus penja l’altre dia al Facebook fotos del parc i li pregunto si recorda les feres. Em diu que ja té una edat i que no recorda cap animal salvatge. Us imagineu que la gent us digués que a les portes del Congrés no hi ha hagut mai lleons? Doncs el mateix. Com el Paco Martínez Soria a la peli «Don erre que erre», pregunto a la Rosana Andreu, la de la Biblioteca, si recorda el lleó. Res. Faig un tuit demanant si algú recorda el felí i apareix un exèrcit de cambrilencs per dir que hi havia un lloro, un os, ànecs... Però de la lleona ningú, ni el Capella, ni un regidor... Fins que una noia que es diu Gemma Massaguer publica que ho recorda perfectament, que l’animal el van rescatar d’un circ. Han estat unes setmanes dures. Estava a la porta del Pere Mata a punt de suïcidar-me. Ara preparo una festa al Parc Samà en el seu homenatge. Ei, al Parc Samà no hi havia un cocodril? Perquè ara em diuen que de cocodril res. Ja hi tornem!