Una persona que havia treballat a un ajuntament em va explicar que el van destinar al departament de recursos de multes. El primer dia es va trobar un centenar d’expedients per valorar-ne les al·legacions. L’endemà, el cap del departament li va preguntar pel percentatge d’expedients acceptats i es va posar les mans al cap: «No, home, no! S’ha de rebutjar el 90 % per defecte». No calia ni que se’ls mirés.
El febrer del 2017 em va trucar la Sara Sans, presidenta del Col·legi de Periodistes, per dir-me que hi havia una reunió. No sabia on deixar la moto i em van sancionar -amb tota la raó del món- per deixar-la tocant a una paret del carrer Sant Agustí, de 7 metres d’ample. La multa era per una falta greu i havia de pagar 200 euros. El juny del 2019 em va tornar a passar el mateix. Però em va semblar que qui havia valorat la gravetat d’una moto damunt d’una vorera s’havia pres tres Chartreuse verds. Vaig agafar el catàleg de sancions municipal: «Art. 74.3.S6 Estacionar un vehicle de dues rodes en voreres o passeigs fora de les zones autoritzades i degudament delimitades». I Oh, sorpresa!! És una falta lleu sancionada amb 100 euros. Ja he presentat tres recursos, amb el mateix efecte que si hagués fet una neula amb el paper i me l’hagués introduït pel recte. Tinc preguntes: Hi ha algú a la Guàrdia Urbana o esteu tots de vacances? Qui de l’Ajuntament s’ha fet un xalet amb els ingressos extra de les multes greus que eren lleus? Els socialistes, els convergents, els republicans o els romans? Al pròxim episodi aprendrem com es graten els collons els que deneguen el 90% dels recursos sense mirar-los. Sí, sí, teniu el segon poder... i jo el quart.