Tinc un disgust terrible després de saber que la Fundación Francisco Franco marxarà a l’estranger si el Gobierno l’il·legalitza. És més o menys el mateix sentiment que quan van anunciar que la jubilació s’allargava fins als 67. Estic molt desanimat, però sempre he estat un home solidari i m’agrada ajudar la gent, per això he pensat en possibles llocs on una fundació amb ànim de xacra, però molt noble, podria erigir la seva seu. El primer que m’ha vingut al cap és l’illa de Sentinel del Nord, a l’India. Hi necessiten molt d’ordre, estructura política, ah, i pantans. Penseu que aquells pobres indígenes només saben menjar persones (segons Intereconomía) i això és perfecte pels qui tenen el noble hobby de l’afusellament. Seria com obrir un Mercaníbal, amb secció de carnisseria i neteja.
Poc després de tenir aquesta gran idea, he posat la tele i he vist una notícia d’aquelles que només surten cada deu anys. No, no feia referència a l’herència d’un president ni a l’amant d’un rei jubilat. Resulta que hi ha vida a Venus! Sí, aquell planeta on hi ha un «mont» molt famós. Però no ho he acabat d’entendre, perquè els de Mecano ja hi anaven en vaixell fa quaranta anys. Llavors, ho he vist clar: la Fundación Francisco Franco ha d’anar a Venus! Allà podrien construir un gran edifici amb un vàter enorme que presidís el famós Mont de Venus. Estarien més cara al sol i hi podrien viure com ho fan ara, allunyats de la realitat social i política, com a Españñña. A més, es veu que els científics han fet la troballa gràcies a la presència d’un gas que, segons expliquen, és terriblement pudorós i fastigós. No hi ha dubte, allò és un pet de Franco!