Quan penses que l'independentisme no pot decebre més...

Catalunya, com el conjunt d’Espanya i el món, pateix de ple des de fa mesos els efectes de la pandèmia del covid, amb unes conseqüències sanitàries econòmiques i socials d’enormes proporcions. Les pateix i afronta uns propers mesos que han de ser determinants per sortir de la crisi i refer-nos d’aquest cop inesperat que hem patit i que tan mal ha fet i fa a peu de carrer. Fins aquí res que no sapiguem tots i totes. Clar, en aquest context dificilíssim qualsevol amb un mínim de sentit comú entén que l’última cosa que ens convé com a societat és deixar la presidència de la Generalitat vacant durant mesos i mesos, és a dir, deixar una nau sacsada per una tempesta sense ningú al timó, literalment, ni que sigui un mal timoner. Sembla increïble que quelcom tan elemental no sigui tingut en compte pel senyor Quim Torra que, davant de la seva possible eventual inhabilitació com a president, es planteja deixar el seu càrrec en interinitat durant mesos i mesos, negant-se a convocar unes eleccions que ell mateix considerava com a imprescindibles fa ja quasi un any. Els i les socialistes volem alertar de les conseqüències negatives que tindria aquest escenari que combinaria una crisi sense precedents amb la Generalitat instal·lada en la inacció més absoluta, amb una presidència ens diuen «simbòlica», és a dir –ras i curt–, sense president.

Així, els dirigents independentistes –amb una imaginació digne realment de millors causes– ens deixarien amb un president «legítim» –el senyor Puigdemont–, un president «simbòlic» –el senyor Torra–, però sobretot sense cap president real, capaç de prendre decisions per millorar la vida dels catalans i catalanes. És d’una irresponsabilitat absoluta fins i tot per part d’un Govern tan ineficaç com el de Junts per Catalunya i ERC. Perquè tots sabem que la decisió d’allargar sine die una legislatura que Torra donava per esgotada fa nou mesos no es fa pensant en el bé del país sinó en els càlculs electorals partidistes derivats de la batalla campal que veiem cada dia entre els partits independentistes. Un reguitzell de recriminacions i acusacions mútues que no respon a la decisió d’implementar cap República independent, sinó a gestionar els 41.000 milions d’euros de pressupost del Govern autònom de la Generalitat. Que no «traurà als presos al carrer», sinó que serà el titular de les presons i dels serveis penitenciaris on aquests presos compleixen condemna. Que no desobeirà ni tornarà a fer res, sinó que obeirà fent veure que desobeeix per, després de les eleccions, tornar-se a repartir el poder a Catalunya. Amb els seus alts càrrecs, amb els seus assessors d’alt nivell retributiu i amb el seu aparell de propaganda que els permet crear i consolidar relat. Tal qual. Doncs bé senyors meus, la darrera cosa que desitja qualsevol que s’estimi de veritat a Catalunya és deixar el país sense una presidència efectiva enmig de la pitjor crisi dels darrers cent anys. És que és de calaix. Malgrat això els dirigents independentistes tan sols saben atribuir tots els mals humans i mundans al Govern progressista del president Pedro Sánchez, convertit en una mena de Fumanxú, per intentar justificar la seva pròpia incompetència i arbitrarietat. El país no és mereix tanta irresponsabilitat, tanta gesticulació permanent, tant atiar una confrontació estèril mentre, al mateix temps, es forma part institucionalment i es cobra del que defineixen com «una dictadura que nega drets i llibertats». Ah sí? És pot cobrar d’aquesta dictadura i al mateix temps negar-hi qualsevol legitimitat? Catalunya necessita el que no hem tingut en aquests darrers anys: Un Govern efectiu, útil i solvent. I això és el que oferim els socialistes, un Govern liderat per Miquel Iceta que torni a treballar pensant en millorar la vida dels 7,5 milions de catalans i catalanes. Els reptes que tenim per endavant no donen marge per a més errors. No podem perdre més temps amb aquests focs d’encenalls que s’inventen els que només saben agitar pancartes. Ja n’hi ha prou d’agitadors, ara és l’hora de refer tot el que s’ha malmès aquests darrers anys començant per reconciliar Catalunya amb ella mateixa.

Senyor Torra (vicari del senyor Puigdemont) escolti el clam del poble de Catalunya: convoqui ja les eleccions, posi les urnes!