Com que la Guàrdia Urbana em posa multes gravíssimes per deixar la moto damunt la vorera, acostumo a anar Rambla amunt i avall buscant un forat on ficar-la, com quan era adolescent. En un d’aquests trajectes m’ha semblat veure un porró al banc del Virgili. M’ha despertat la curiositat però, abans d’acostar-m’hi, he trucat als TEDAX dels Mossos per a confirmar que només es tractava d’un artefacte enològic. Què coi fa un porró a un banc de la Rambla? Segur que els separatistes sediciosos i maliciosos han acabat amb aquella moda tan nostrada del tetrabric de Don Fernando Simon. Si seguim així, acabarem batejant «Trobada de l’1 d’Octubre» a la Feria de Abril de Bonavista... Doncs m’he acotxat a agafar el porró i he sentit una veueta que sortia del broc petit (no em passava des que vaig tenir prostatitis). La veu em proposava que demanés un desig. Però, com que era un geni català, m’ha dit que res de diners ni iots... només coses simbòliques. He pensat una idea enginyosa i justa: «Vull que els polítics tinguin vides com les dels ciutadans perquè vegin els seus problemes». La veueta ha contestat: «Su tabaco, gracias» i l’estàtua del pobre Virgili ha xiuxiuejat: «Em toca veure cada cosa!». L’endemà, tots els informatius obrien amb una notícia molt estranya. Es veu que a la mitjanit, pluf!, l’Ayuso s’havia convertit en l’Isa i l’havien vist en un Renault 5 abonyegat, vestida amb un xandall rosa, i acompanyada d’un paio molt musculat i ple de tatuatges de la Legió. Tots dos havien anat a prendre unes canyes i unes braves al bar Manolo de Vallecas. He comprat deu porrons i els he deixat al costat del Virgili, a veure si hi ha sort i ara els toca als d’aquí.