Estava prenent el cafè i he fet un estucat negre preciós a la pantalla de l’ordinador quan el Pablo Casado ha dit que havíem votat al rei. De seguida he trucat el meu professor de Ciències Polítiques per insultar-lo i demanar-li que em torni l’import de la matrícula. Ara resulta que hem votat el Juan Carlos I d’Aràbia i el Felipe VI de Madriz. I ho diu algú més preparat que el preparat. (Shhhh, no ho dieu a ningú, però es veu que Pablete té un màster) La cosa ha provocat un terratrèmol en el món de la distribució editorial. Aquell «aturin la rotativa!», que tant havia dit al Times als anys 90, ara és un «localitzeu les furgonetes!». No, no estic parlant dels Mossos, l’Imam de Ripoll i Alcanar, sinó als vehicles de les distribuïdores de llibres de text. No pot ser que a les escoles arribin lliçons escrites que diguin que Franco va posar el país en mans de l’emèrit pel morro, quan tothom sap que vam anar a votar si volíem la monarquia o la república. A les paperetes, ho recordo perfectament, hi havia dues fotos pels que no sabessin llegir -el 1975 hi havia molt analfabet-. A una banda, hi havia la Corinna sobre un SI molt gran i, a l’altra, una foto d’Azaña amb un NO al costat.
Què? Que encara no us ho creieu? Us faig una pregunta i a veure qui és el guapo que em contradiu. Algú de vosaltres heu votat en un referèndum organitzat per Franco? Vostè, sí, sí, l’octogenari que ha mogut el cap mentre llegia l’article. Efectivament, això va passar el desembre del 1966 quan es votava la Ley Organica del Estado, ho recordo perfectament. Era una mena d’assaig del que 12 anys més tard seria la Constitució, que suposo que Casado dirà que no es va votar mai.