Torna a inhabilitar

Insisteixo sovint en la idea que cal aproximar-se a l’estudi lexicogràfic a través de la família perquè relacionar mots amb els seus derivats proporciona una visió global que permet donar a cada fet lingüístic la importància que té. Passa com amb el canvi climàtic: si estàs amoïnat per l’extinció de les balenes, tindràs més armes per defensar-les si prens consciència de la totalitat dels fenòmens oceànics que no pas si només observes els cetacis. Per això dono tanta importància als graus de parentesc. Posem haver: com a verb rellevant que és, té força descendents (una setantena), però no tots de primer grau. De fills en té nou, dels quals sis, verbs. Els altres tres són: un substantiu discret com hàbit i un de força rar com prebenda, més un adjectiu multiús com hàbil; que tenen, al seu torn, derivats de primer i segon grau, és a dir, besnéts de la progenitora.

Anem pels sis verbs. N’hi ha amb sufix (habitar) i els altres cinc tots amb prefix, és a dir, que els ha quedat la famosa hac intercalada: cohibir, exhibir, inhibir, prohibir i redhibir (l’excèntric de la colla: tornar una cosa venuda). Al seu torn, han fruitat néts i besnéts interessants com exhibició, deshabitat, inhibidor, prohibitiu i molts altres.

Que per què m’he posat tan genealògic? Doncs per il·lustrar el que deia al començament. Tu veus que un Estat totpoderós és capaç de fer trampes a la democràcia a fi d’aconseguir la inhabilitació d’un enemic polític i la intuïció et suggereix inhabilitar igual a «perdre l’habilitat», per tant «deixar de ser hàbil». Un bon principi. Però conèixer la família et permetrà afegir-hi sentits que completaran allò dels fenòmens oceànics. Hàbil és derivat d’haver, per tant inhabilitar és «no haver», o sigui, «deixar de tenir»; en conseqüència, vol dir «furtar, robar». Som davant d’un Estat que recorre al robatori perquè no pot fer ús de la força bruta. Ara mirem la llisteta d’accions (o unes quantes) que hi estan relacionades i potser ens ho acabarà d’aclarir. Repassem-la: cohibir, exhibir, inhibir i prohibir. Ara ja tens una visió global dels canvis que componen el fenomen climàtic espanyol. I les conseqüències per a les balenes que som nosaltres semblen clares, oi?

Si els tres paràgrafs anteriors us han sonat és perquè són els que vaig escriure, quasi paraula per paraula, arran de la inhabilitació del president Mas, ara fa exactament cinc anys. setembre del 2015. Un exercici que m’he permès per tal de demostrar que estem atrapats en una ratera, de la qual no en sortirem si no canvien algun dels paràmetres. Si no volem haver-lo de tornar a escriure, o llegir, d’aquí a cinc anys més, ja cal que ens hi posem de debò.