A la Vegueria Penedès, menys fotos i més pressupost

Portem un començament de tardor calent. Començàvem el setembre amb la verema del Míldiu i continuàvem amb la crisi industrial al Penedès. L’estructura productiva de la Vegueria Penedès té un model basat en el turisme, la indústria i el sector primari. Els tres estan tocats.

Abans de l’arribada de la covid, el Consell Comarcal del Baix Penedès va fer saltar les alarmes. El Govern del Consell denunciava la infrainversió al territori per part de la Generalitat de Catalunya, una situació que es va repetint des de fa temps. Posteriorment, el Govern del Consell i el Consell d’Alcaldes i Alcaldesses del Baix Penedès elaboraven un manifest on demanaven la constitució d’una Taula del Baix Penedès, amb Parlamentaris i membres del Govern per reclamar més inversió, un pla industrial a la comarca al voltant d’IDIADA i una millora en la mobilitat entre altres coses. Érem al febrer.

La covid ho va aturar tot, però els problemes persistien, i amb la crisi s’han agreujat encara més. Demanàvem el compromís del Govern i dels Diputats i Diputades del Parlament de Catalunya, per esmenar i modificar el Pressupost per donar una resposta als reptes del Baix Penedès. No va passar res.

Arriba la crisi industrial, una crisi que ha demostrat que el Penedès té una ànima reivindicativa molt potent, i que pot servir i servirà d’exemple d’unitat, unitat per aconseguir un futur millor per tots i totes.

Amb les mobilitzacions hem vist passar per aquí consellers i diputats de tots els partits, hem vist les seves fotos, i està bé que trepitgin un territori que potser desconeixien. Que coneguin els problemes de la Vegueria del Penedès, la gran descuidada. Però cal passar a l’acció, deixar les fotos, deixar d’aprovar PR que es queden a l’oblit del Parlament. Ens calen modificacions de pressupostos, definir una partida pressupostaria per impulsar el Pla de Reindustrialització del Penedès del qual tothom parla. I això està en mans del Govern i dels diputats i diputades.

A la Vegueria del Penedès tenim males experiències. Fa tres anys que estem esperant que el Govern compleixi amb la seva pròpia llei de desplegament dels Serveis Territorials. Fa anys que estem escoltant promeses que no arriben, massa anys. Ens calen fets, ni paraules ni fotos. La crisi continua, les famílies pateixen, però sobretot esperen fets, accions, i veure que la política serveix per millorar la seva vida i les seves expectatives de futur.

No els podem fallar. Queden cinc mesos per les eleccions, hi ha temps per tot menys per les promeses electorals un cop més.