Reus visible

L’Associació Espais Ocults està fent una tasca fantàstica de divulgació i descobriment del patrimoni arquitectònic, històric i cultural de la ciutat. Es tracta d’un col·lectiu sense ànim de lucre que promou una iniciativa que sota el nom de Reus ocult ofereix la possibilitat de conèixer de veure i entendre racons que fins ara ens havien passat desapercebuts o bé els havíem ignorat per la rutina. El balanç de 1.102 participants en aquesta iniciativa durant el cap de setmana és espectacular i encoratjador. I encara hi podríem afegir altres adjectius si sabéssim quants eren residents a Reus i quants de fora. Estàvem tan acostumats a viatjar i a veure el món a través de la televisió i de les xarxes socials que estàvem perdent el sa costum de començar per trepitjar i conèixer primer la pròpia casa. El Reus ocult se’ns fa visible gràcies a l’impuls d’un grup de voluntaris i activistes socials i culturals. Malgrat les limitacions de la pandèmia, han trobat fórmules imaginatives amb el suport de la tecnologia per continuar la seva feina de socialització d’una part de la ciutat. I la seva experiència no només em sembla original sinó també necessària. Potser hauríem de ser capaços d’estendre-la a altres aspectes de Reus sobre els quals hi ha un baix o nul coneixement popular. Reus té passat i present i el futur està a tocar. La ciutat està creixent i està canviant encara que alguns s’entossudeixen a no acceptar-ho. L’Ajuntament ens va informar fa algunes setmanes que la població havia arribat als 106.000 habitants després d’anys de retrocés i que les expectatives eren positives. I aquest increment variable és mèrit dels que hi som i dels que venen. Reus és més polièdric que mai. I tinc dubtes que siguem plenament conscients dels matisos de la paleta de colors del nou Reus. Matisos socials, polítics, culturals, lingüístics, gastronòmics... La ciutat ja no és només el centre i els barris. Aquesta és una mirada antiga, defensiva i retrògrada. Encara hi ha gent, poca, que aposta per mantenir oculta la realitat de Reus. Per això jo aposto pel Reus visible. I aquesta, òbviament, no és la feina directa de l’Associació Espais Ocults tot i que amb el seu projecte està ajudant a ampliar perspectives. Tot i que potser sona massa gruixut i transcendent, el futur de Reus passa pel coneixement i reconeixement de la seva diversitat i per la seva cohesió. Això a alguns no els agrada perquè els obliga a sortir de la seva zona de confort. No estem parlant d’una opció sinó d’una obligació si volem evitar que la ciutat quedi fora de joc. Moltes entitats i el mateix Ajuntament treballen en aquesta direcció que ens indica la tossuda realitat. Resistir-s’hi o posar pals a la roda del futur és condemnar Reus a vagar per un bucle de molts diagnòstics i pocs tractaments.