Se'n diu honestedat

Fa uns dies, el portaveu socialista a l’Ajuntament de Reus ens delectava amb el conte d’El vestit nou de l’emperador, amb l’ànim de qüestionar el bon comportament de les finances municipals i el lideratge de l’alcalde Pellicer. El senyor Martín posava el focus en el pobre emperador, que tot ufà i aliè a l’engany desfilava nu pels carrers, però oblidava volgudament el paper dels sastres. Resulta curiós que el regidor socialista obviés el protagonisme d’aquells que intencionadament varen enganyar i mentir en el conte.

Com que al senyor Martín li sembla còmic que l’Ajuntament de Reus faci anys que està perseverant en l’objectiu de retornar i mantenir les finances municipals en uns estàndards de solvència, em veig en l’obligació d’aportar veritat a les seves afirmacions.

Primer. Com hem explicat repetidament, l’Ajuntament de Reus executa cada any vora el 100% del pressupost aprovat. Això és bona gestió? Sí, perquè el govern compleix amb el desenvolupament de les polítiques de mandat previstes. Ara bé, algú es pot preguntar com és que llavors tanquem l’any amb superàvit. Senzill. Alguns tributs, com el d’Obres i Construccions, tenen un caràcter elàstic i l’any 2019 aquest va tenir un comportament excepcionalment positiu. Espero que el portaveu del PSC se n’alegri.

Per altra banda, l’Estat –governat pel seu partit– va esperar al mes de novembre a informar-nos i transferir-nos 1,5 milions d’euros. Amb més previsió per la seva part, n’haguérem tret més profit.

Ser prudent en la previsió d’ingressos però escrupolós en la despesa és sinònim de bona gestió.

Segon. Responsabilitzar l’alcalde d’una votació al Congrés sobre l’Estabilitat Pressupostària és, com a mínim, pervers. Per què? Pel context en què es va aprovar aquesta Llei i perquè ni tan sols era diputat el 2012.

A vostè, senyor Martín, no li interessarà dir-ho, però l’Estat espanyol va ser rescatat a causa dels continus dèficits milionaris generats per totes les Administracions públiques. Si tingués un mínim de memòria històrica, recordaria que els socialistes varen ser responsables directes d’aquest desgavell econòmic i institucional. Calia posar-hi fi.

Tercer. Vostè reitera que l’IBI a Reus és el més car. Això és fals. Entendrà que, si Reus és un dels municipis amb el valor cadastral més baix, haurà de tenir un coeficient més alt per garantir un nivell d’ingressos similar a la resta d’Ajuntaments amb valors cadastrals superiors. Se’n diu multiplicació, ho entén?

El portaveu socialista no només ens ha volgut fer un vestit invisible sinó que també ens ha intentat fer un llaç a l’esquena. Però, com el nen del conte, n’hem vist l’intent i en denunciem l’engany.

Així no, senyor Martín. Sempre que el PSC actuï amb honestedat treballarem plegats però, si persisteix en l’engany, serà complicat seguir trobant punts d’entesa. Li sobren paraules i li falta memòria.