Aquest matí, després de comprovar que no havia passat res a casa del Mainat, he vist a la bústia un taló de 185 euros del meu editor. En ingressar-los a l’Apple Store/CaixaBankia el director m’ha dit: «Escolta, deixa els llibres i fes-te youtuber. Es forren!». M’ha parlat d’una senyora que fa unbossing de la compra, del Bertin Osborne, el Chicote... Total, que m’he animat, he comprat una càmera, un micròfon bo, uns focus... i he reconvertit una habitació que havia pensat com a picadero, però en vint anys no hi ha entrat un cavall. La meva idea: gravar els manaments davant la càmera i començar a mirar concessionaris Hummer.
He endollat el micròfon. He mirat que entrava força llum per la finestra de l’habitació. M’he pentinat la barba i m’he ruixat amb aquella colònia Mistery del Mercadona d’1 euro el pot. He gargamellejat un parell de vegades i he pitjat el REC. Quan anava a parlar han sonat un gos d’un xalet de la plaça de La Salle, la serra de la fusteria de sota i un nadó que es va poder salvar de l’Herodes. Quan han callat, ha sonat el timbre: era el del gas. Tres minuts després, la cartera perquè li obrís la porta. He tornat a polsar el REC, he somrigut a càmera i ha passat un núvol que ha deixat l’habitació amb menys llum que la Isabel Ayuso. He tancat la finestra, he encès els focus, he cridat al gos, he trucat a la fusteria, he insultat la cartera, he matat el nadó, li he fotut una patacada al micro i s’ha trencat els focus. Tot suat i amb els ulls com l’Arrimadas anava a llençar la càmera per la finestra quan he vist que s’estava gravant tot. He penjat el vídeo i ja porto guanyats 185 euros! Cony, el mateix que posa al taló de l’editor!