L’altre dia el Pep Escoda em va fer una foto molt bonica. Me la vaig mirar i vaig pensar: «Faig cara de president de la Generalitat». La veritat és que tenia una retirada a Karl Marx després de passar per les tisores de l’Alfonso Guerra. O també, si la fiscalia m’afinés la barba, m’assemblaria a Sant Vicenç dels Horts. Però tal com està el pati, unrojosocialista obrer espanyol ja no està de moda i no em menjaria un escó. Així que hauria de fer alguna moguda per tal que veiessin que soc un home que planta cara al sistema. Per exemple, se m’ha acudit que quan arrenqui la campanya li diria al Graset que em portés al Més 3/24 per parlar del meu llibre. I en un moment de l’interviu m’aixecaria i cridaria: «Voteu-me!, però voteu més fort al partit @RiemUnits». L’endemà aniria a la porta d’on es reuneixen els de la JEC amb una pancarta que possés «Llibertat presos polítics, democràcia, i legalització de la marihuana» (si sobra pintura, s’ha d’aprofitar). I quan rebés un burofax de la Junta Electoral -és igual quina, són com els romans a Tarraco, que tenen la provincial i la local- em posaria en pilotes davant la Ciutat de la Justícia tapant-me les «parts» amb el burofax i cridaria: «Martín Pallin i Joaquín Urias són collonuts». Crec que ja hauria aconseguit que em detinguessin. Tot i no tenir mitja hòstia, els policies escriurien a l’atestat que els hauria mossegat i hauria presentat una resistència tremenda, atemptat contra els agents de l’autoritat, terrorisme i falsificació de document públic per haver tacat el burofax de pipí. Jo crec que, després de tot això, ja seria digne de ser president. Nois, a la vida, tot costa.