Torno de fer una entrevista de treball a Londres on he menjat plats que la sogra llençaria directament al vàter: sushi,fish & chips, porc agredolç... Però el que m’ha encantat ha estat el pollastre al curri. Així que quan he tornat li he demanat a la dona si podia fer-me’n. M’ha contestat: «No, si ara el senyor tornarà de Sud-àfrica i hauré de fer cocodril amb coco i ratafia». Després de seure a una taula de negociació, l’he convençut, a canvi de donar-li fons reservats perquè els gasti sense justificar.
Una vegada als fogons, hi havia un problema: a casa no tenim ni Amchoor, ni cúrcuma, ni cardamom. Però sí que tenim una mica de marihuana per a usos medicinals i coca per si anem a Bolívia. Llavors he trucat al Jordi, un amic de Riudoms, i al Ferran, d’Almoster, els dos «moteros» i hem decidit anar tots tres en les nostresscootersa l’Índia a portar espècies rares per poder cuinar com ho fan als països que no mengen banderes. Però no teníem un «duru», així que hem agafat les «muntures» i hem visitat els Reis Catòlics, el Felipe i la Leticia, perquè ens financessin el viatge. Després, hem agafat la ruta de l’Aliexpress cap a la Xina. Per allò de ser fidels a la història hem passat per la capital de l’1 d’octubre: Palsde Moler, al Baix Empordà. Fèiem la ruta de la Seda, però aquí els camells anaven en moto. Al final, hem arribat a Jodhpur, la ciutat de les espècies i, ja que hi érem, hem volgut descobrir alguna cosa. Hem entrat a un taller on adolescents treballaven cosint. El Ferran ha clavat el genoll a terra: «En nom d’Espanya, us conquereixo». Una noia ha dit «fas tard», mentre senyalava cap a un marc a la paret amb una foto d’Amancio Ortega.