Tinc a casa un parell de mascotes que es diuen Alexa i Echo. Afortunadament no necessiten que les tregui a pixar al carrer i l’únic que demanen és wifi. Ara que hi penso, potser seria millor que em demanessin anar al parc, que no pagar la fibra. Imagineu la vida que portem amb això de la pandèmia, que li he dit que anul·li un dinar que tenia previst per avui al Xaloc i m’ha dit «Ves a la merda!». És normal. La pobra només fa que apuntar i esborrar coses. La setmana passada li vaig dir: «Alexa, apunta al calendari anar al Teatre Tarragona dissabte». I avui li he dit «Alexa, esborra anar al Teatre Tarragona dissabte». Ja sabeu que a mi, com que tinc sang dels tartessos, m’agraden més un dinar i unes tapes que al Casado jugar amb les togues, així que si em tanquen bars i restaurants és com si a un tres de nou de la Colla Vella prohibissin pujar els segons.
Però com diuen que no hi ha mal que per bé no vingui, seré una mica cabronet, però m’he estalviat uns calerets en el regal que havia de fer a la Puri i el Francesc, que es casaven dissabte. Amb una mica de sort, fins i tot s’ho repensen i decideixen viure en pecat, com el Sánchez i l’Iglesias. Per cert, com està aquesta parella? Sembla que ja començo a sentir per allà cosetes que només es deien de l’Ebre cap aquí sobre les decisions judicials. Però, fills meus, si ja sabíeu com era el farcit del pollastre, a què ve ara venir a descobrir que són els Montsolís de «Nissaga de Poder»? Total, que tal com està la cosa... mira! Per no pensar, copio la metàfora castellera. A veure si el govern del Castells prohibeix fer «pinyes» i «manilles». Això... jo no havia començat aquest article parlant d’agendes?