Abans, un posava la tele per veure «Las Chicas de Oro» o «Verano Azul». Ara, entrar al Netflix és com entrar a la biblioteca de la Jefatura Superior. Tenim la sèrie «Patria», que un servidor no veurà per motius que em reservo. És un tema profund: no tinc HBO. Després, trobes «La Línea Invisible», on passes hores veient com uns maten els altres. La veritat és que veure intèrprets jovenets fent un paper tan cru, em xoca, i si un actor que m’agrada fa de torturador, potser és infantil, però ja no el veig igual si després fa un paper de tranquil urbano de la Segarra. Ara, per acabar-ho d’adobar, estrenen «Antidisturbios». Apaaa! Vinga policies violents que es droguen. A la ficció eh! Què voleu que us digui, em cansa haver de comparar la realitat i la ficció, perquè ja sabeu que no serveixo per a res però tinc una cartolina que diu «criminalista», tot i que el cromo de periodista no em va sortir mai als Tigretons.
Els últims dies he recordat sèries de quan era jove. Per exemple, he entrat al Passeig Arqueològic i m’han rebut uns quants gatets molt educats ells. M’ha recordat Don Gato passant revista: «Cucho, Demóstenes, Panza, Espanto y Benito». A la sèrie hi havia l’oficial Matute, que sempre va darrere del gat estafador i que a mi em recorda el Villarejo, que també podria ser Superagente 86. Iglesias podria protagonitzar «Sí, Ministre», on qui té la cartera d’Assumptes Administratius no pot aprovar lleis perquè els funcionaris s’hi oposen. He pensat que escriuré una sèrie que es titularà «1-O». Us ho explico de què anirà: són polítics d’un país que van animar el poble perquè defensés les urnes d’un referèndum, i després... No, no faré espòiler.