Convèncer per vèncer, però amb certeses

En temps medievals, va sorgir un nou ofici que acompanyava en les feines del camp i en les festes, ensenyant les llegendes, portant les notícies i fent córrer les tafaneries molt sovint sobre la base d’aquella locució de se non è vero, è ben trovato.

Aquesta figura era la del trobador, sovint acompanyat del joglar que es dedicava a les classes baixes amb espectacles de carrer.

Aquests joglars cantaven cançons heroiques interminables, no en llatí, sinó en la llengua que parlava la gent, i si no recordaven algun vers, recorrien a la improvisació.

Actualment, podríem trobar una similitud en els actors i actrius, pallassos i pallasses, i d’altres que es dediquen a l’espectacle.

Però, si ens centrem en el fet d’explicar històries mig inventades fent-les passar per certes, ens podem trobar amb columnistes i polítics, també en polítics columnistes.

Un d’aquests casos, d’explicar una realitat molt alterada amb incerteses per engegar una evident i poc dissimulada precampanya electoral, em va sobtar pel desvergonyiment amb el qual s’oblidava de les dades.

Només començar, quan al fet que hi hagi les quartes eleccions al Parlament en nou anys, el relaciona amb un símptoma dels «successius i permanents fracassos dels governs independentistes», caldria que recordés que en tres anys i mig, hi ha hagut quatre eleccions al Congreso de los Diputados. Una clara mostra dels successius i permanents fracassos dels governs nacionalistes espanyols?

Seguint amb l’atenta lectura, topo amb la definició del full de ruta de l’independentisme com a «seguir retallant la vida dels ciutadans sota l’ombra de l’estelada», afirmant que ERC n’és còmplice per retallar un 20% en educació, sanitat i benestar social, s’oblida de mirar les dades acuradament, un oblit, segur! Però la realitat de les dades ens diu que si sumem aquestes tres àrees, d’ençà que ERC està al càrrec, el 2017 amb Oriol Junqueras i ara amb Pere Aragonès, s’ha passat d’una inversió el 2015 de 14.841,27 milions d’euros als pressupostats del 2020 18.799,3 milions d’euros, amb un increment d’un 26,67%, diguem que força lluny del -20% que s’esmenta al citat article. Llavors, la pregunta hauria de ser: amb quina bandera s’embolcalla, per exemple, el PSC, per no donar suport a uns pressupostos que suposen aquest increment en les àrees socials? Potser la resposta la trobem en la mateixa bandera amb la qual el Sr. Iceta es feia selfies amb els líders de la dreta més reaccionària com són PP i Cs un 12 d’octubre pels carrers de Barcelona, per cert, Cs, socis de govern a viles com El Vendrell per exemple.

Finalment, i quedant clar l’increment en despesa social, si donem una ullada als de l’estat, el 2019, en les 3 partides, s’inverteixen 9.363,6 milions d’euros, mentre que només en defensa, el pressupost és de 8,401.06 euros.

Estic segur que l’independentisme tornarà a convèncer als catalans i catalanes, siguin independentistes o no, que vèncer és la millor manera per poder fer front als reptes de país, transversal i divers, i que pugui aconseguir tots aquells objectius i anhels tant en l’àmbit de gestió, en temes socials i de construcció nacional, però amb certeses.