No som immortals

És una obvietat però no me’n puc estar de recordar-ho. Som finits. No som immortals. Aquí no queda ni el Tato. Del que pugui passar a la dimensió que els creients anomenen l’altra vida, no en se res. Són limitacions del meu ateisme agnòstic.

El que tinc clar és que això de la covid-19 és objectivament molt seriós. No s’hi val a fer-se el valent. Les dades arreu del món ens ho estan dient dia rere dia. O ens prenem seriosament les mesures de protecció dictades pels experts en la matèria o el patiment i el desgast serà més llarg del que voldríem i del que caldria. El tancament temporal de bars i restaurants és una mala passada pels propietaris, els treballadors, els proveïdors i els clients. Fins aquí tots hi estarem d’acord. Ara bé, les imatges d’aquest cap de setmana d’alguns pícnics sense control no ajuden gaire a frenar l’extensió de la pandèmia i el risc de saturació del sistema sanitari. Feia bo, la gent està comprensiblement farta però aquestes mostres d’expansió ens posen les coses una mica més difícils del que ja ho són. Al Catllar els Mossos d’Esquadra van intervenir una festa il·legal amb més de 130 persones que havien pagat per passar-se pel ral les restrictives mesures de protecció. Vaja, fent-nos trampes al solitari. Sembla que el promotor va ser un home de vint-i-quatre anys de nacionalitat japonesa que volia fer la primera pela. Un temerari que, a través de les xarxes socials, va engrescar a un centenar més d’immortals.

A 15 d’octubre al Japó ja hi ha hagut un total de 89.637 infectats i 1.646 morts. Per sort, 83.837 altes. No cal comparar aquestes dades amb les nostres o d’altres països. Un infectat, un mort ja són molts. El que alguns semblen ignorar és que el virus no coneix fronteres ni estats d’ànim. I, si volem anar tirant de la rifa fins que ens arribi l’hora natural d’anar a l’altre barri, cal fer una mica de bondat i pensar en els altres. És allò tant vell que la teva llibertat limita amb els meus drets. I no cal entrar en discussions filosòfiques. Parlo del dret a viure. Entenc que aquests vuit mesos de pandèmia s’estan fent molt llargs, però mentre no arribi la solució mèdica en forma de vacuna només podem fer cas a les recomanacions i a les instruccions de les autoritats sanitàries. Amb tots els seus possibles errors de previsió o planificació i els seus dubtes. En moments crítics com el que ens ha tocat viure només ens queda fer cas a les institucions i treballar solidàriament per sortir com més aviat millor d’aquest merder. Tirar pel dret, mirar cap a una altra banda i creure que som immortals només penalitza.