La meva àvia, la Josefa Núñez Copero em va dir que aquest últim cognom provenia dels copers del Rei. Es veu que en ser de Jerez, els meus avantpassats eren els encarregats de gestionar el tema del vi de la Zarzuela. Jo he heretat aquesta habilitat, la de beure vi, la de la gestió ja no la porto tan bé. Però igual que l’Albert Solà -presumpte fill de l’emèrit- jo també puc tenir sang noble. De fet, la meva dona ja m’ho diu: «No tens un duru però bé que t’agraden els bons restaurants, ets un pijopobre». Jo li contesto que l’elegància i la classe van per dins. «Clar, deu ser per això que la panxa et creix tant, està plena de classe i elegància».
Baixo la veu perquè és un tema delicat. Es veu que darrere del pseudoborbó de La Bisbal d’Empordà hi ha una història d’espies de les que m’agraden. Doncs els del CNI, que es dediquen a tot menys al que haurien de dedicar-se, van promoure una prova d’ADN per saber si el cambrer, veí de comarca del Dalí, era fill del Juanca. Shhh! Es veu que sí. Si això s’oficialitzés, canviaríem el «preparao», per un cambrer també preparat... però per ser el cap d’Estat. Llavors obriria un bar dins la Zarzuela que es diria «Tramuntana» i hi oferiria còctels diversos. M’ha trucat i diu que com que soc un creatiu (o potser ha dit cretí?) que li faci la carta dels combinats. Allà va: Royal Cou, amb Ratafia i nata d’Amer; Aporellos Verd, amb Chartreuse i Palo Cortado. De gran èxit seria l’Ayuso-Kease, d’inspiració japonesa, amb Sake del Delta i Llet tallada de Cuba. Acabaríem amb una copa de Patria, de grosella i Licor 76. Ah, i se m’oblidava, la casa convidaria a un xupito Motolove. Ho petaríem!