L'independentisme ha incomplert amb Tarragona

De què li serveix a Tarragona tenir un alcalde d’ERC? I una presidenta de la Diputació d’ERC? I un delegat de la Generalitat a Tarragona d’ERC? I nou diputats independentistes al Parlament representant Tarragona? Doncs, ras i curt: de res. No li serveix de res. Li serveix per atreure inversions de la Generalitat a Tarragona (hospital Joan XXIII, ciutat judicial, Tabacalera, equipaments educatius i de salut? No. Per desencallar els projectes que afecten la ciutat i que depenen de la Generalitat? Menys encara. Per invertir, com a mínim, el que ens correspon per població i pes de la nostra activitat econòmica en el conjunt nacional? En absolut.

I és interessant recordar-ho perquè com no poden presumir d’haver fet absolutament res en benefici dels ciutadans de Tarragona ara que s’acosten les eleccions tornaran a sacsejar el mantra de la independència, a parlar-nos dels «plans secrets de les jugades mestre» i a especular amb què un determinat percentatge electoral ara sí que s’aconseguirà una «intervenció internacional». Però segur que sí, eh!

Tot fum. Aquí estem parlant d’unes eleccions al Parlament que no són res més que això: unes eleccions al Parlament d’on ha de sortir una composició que elegirà un Govern que haurà de governar, no inventar-se cap programa secret més ni atiar cap confrontació, sinó governar per transformar la realitat i millorar la vida dels ciutadans a peu de carrer. I això és, precisament, el que la Generalitat fa deu anys que no fa.

Repassem dades objectives: durant aquests anys de governs independentistes el pressupost del Departament de Salut ha davallat en més de 1.500 milions d’euros (més de 1.500 milions!), es va despatxar 2.400 professionals dels centres de salut i van tancar més de 1.000 llits dels hospitals públics, amb el consegüent augment exponencial de les llistes d’espera. I què han fet per redreçar aquesta situació? Res. Res de res. Aquesta és la pregunta que no volen que et formulis i per això es limiten a cridar «independència, independència.»

Els socialistes no volem fer demagògia, ni enganyar ningú. És cert, que en temps de restriccions pressupostàries les partides de determinats departaments es poden veure afectades. Això és obvi. Però retallar en salut pública i, al mateix temps, augmentar els recursos i subvencions destinades als mitjans de comunicació que tenen una línia ideològica independentista és una decisió política que van decidir prendre i implementar. Una decisió, a la nostra manera veure de veure, profundament errònia i injusta.

I no parlem de fa molts anys, sinó d’enguany. En plena pandèmia, repeteixo en plena pandèmia, una de les darreres decisions del govern Torra ha estat obrir oficines de la Generalitat a Austràlia i el Senegal. Segur que són molt necessàries però segur també que estarem tots d’acord que hi ha coses ara mateix més importants. També perquè, lamentablement, hem vist com moltes d’aquestes oficines en lloc de fer promoció dels emprenedors o de la cultura catalana en realitat s’han dedicat a fer propaganda de l’independentisme. Això també és una decisió política. I també, en la nostra opinió, és un error. Perquè som un sol poble de més de 7,5 milions d’habitants, i no de menys de dos milions.

No volem ni més retallades socials, ni més apropiar-se d’institucions que són de tots, ni més oblidar Tarragona i les nostres necessitats. Com deia, els socialistes ens presentem davant del nostre poble com el que som, un partit capaç de governar Catalunya però buscant el màxim benestar social de tots i totes i no per anar contra ningú. Volem tornar a invertir a la sanitat pública, i a l’educació pública, i en polítiques socials. Tornar a tenir a la Generalitat a un govern que faci precisament això, governar pensant en les persones i al servei de la gent, i no sacsejar pancartes ni estimular una confrontació que, la veritat, en aquests moments tan difícils derivats de la pandèmia és senzillament d’una irresponsabilitat absoluta. No tenim ja prou problemes per a inventar-se d’altres?

Volem també tornar a posar Tarragona al mapa. No demanem cap impossible. Demanem que la Generalitat es cregui realment, inversions en mà, que Tarragona forma part de Catalunya. Estem cansats que tants temes que ens afecten continuïn dormint el somni dels justos (o més aviat dels injustos) en algun despatx de Barcelona. Tarragona mereix més, ho sabem. Apel·lem als tarragonins i tarragonines que han volgut que el PSC hagi guanyat les quatre darreres eleccions que s’han dut a terme a la ciutat (generals, municipals, europees i segones generals). Si tots i totes anem a votar, guanyarem i no ens deixarem ningú enrere. Per Tarragona, voteu també en defensa pròpia. Ens hi deixarem la pell, en podeu estar segurs.