Com que no m’agrada el futbol ni les sèries, el dia que hi ha «show bussines» al Congrés dels Diputats per a mi és com un dia de festa. Agafo un quilo de crispetes i una ampolla de Ratafia de la Vall de Boí i poso el Canal Parlamento. M’entusiasma veure polítics parlant a qualsevol hora del dia per la tele. Ja sé el que diran abans de parlar, però, també sabem que Betty La Fea acabarà casant-se amb el seu cap i bé que us ho mireu. A mesura que va avançant el ple i corre la ratafia, començo a veure en blanc i negre. Apareixen Gutierrez Mellado, Adolfo Suárez, Blas Piñar, Felipe González (l’autèntic), tots fumant com a carreters i cridant horroritzats perquè els comunistes trencaran el sacrosant règim, com si fos una figureta de Lladró de 4.800 euros. Mira, el que cobra Ortega Smith, que pel nom sembla un encreuament entre un camioner de Cartagena i un «ñord» anglès. Posats a triar cognoms mixtes, m’estimo més González Byass.
A l’amicAbascarlali va sortir dimecres el tret per la culata en el seuspotpublicitari de més de deu hores, i va rebre més cops que un independentista a Loca Academia de Policia II. Per cert, i marxo del tema central, aviat tindrem el Trapero al lloc que li correspon. Quan tothom torni de les presons, els exilis, les multes i les acusacions falses i Catalunya torni a ser el que era, estaré rient un mes quan es torni a proposar al Parlament un referèndum d’autodeterminació. Perquè els votants som els mateixos i els polítics també, no ens hem evaporat com la ratafia. Per cert, que li he explicat a la dona que quan m’emborratxo de ratafia veig el Congrés tan fatxa com el 1975. «La ratafia es va acabar divendres. Has begut Soberano.»