El major Trapero. Quina Vergonya!

El meu article La venjança de Don M. Rajoy (Diari Més, 17.10.2019) finalitzava escrivint: «Amb el judici s’ha demostrat que el poder està a Madrid, per si algú no estava al cas. Per una part de la ciutadania ha estat un ajuste de cuentas, a l’independentisme se li ha volgut donar un escarment ... En resum, era impossible que tothom es quedés satisfet amb el veredicte, però personalitats del món judicial i polític han manifestat que s’estan vulnerant drets bàsics per a la llibertat d’expressió i la sentència és la culminació d’un judici polític, no penal. Tots els delictes penals van contra la Constitució. Però el que està força clar és que la sentència és el resultat que davant el ridícul de l’actuació del govern central l’1-O, la venjança havia de ser contundent/radical i aquesta la personalitzo amb el president del govern i del PP: M. Rajoy».

Després de tres anys de pelegrinatge judicial, l’Audiència Nacional dicta la sentència contra la cúpula dels Mossos d’Esquadra. S’enfrontaven a una petició de deu anys de presó per sedició o a una multa i inhabilitació de vint mesos per desobediència. La contradicció entre aquesta sentència i la del Tribunal Suprem està servida i no és innòcua. L’advocat penalista Marc Molins escriu aquest fet «només evidència l’extrema dificultat i enorme fal·libilitat de l’enjudiciament humà, basat en la necessària configuració d’una veritat que resulta de la percepció subjectiva d’unes proves que solen ser ambigües i opinables». La sentència, sens dubte, és una bona notícia per a tots perquè millora el clima polític, aplana el camí als indults i resolt raonablement el conflicte existent que llastra pesadament al país.

Aquesta setmana hem vist com Trapero reapareixia a la comissaria de Les Corts vestint la seva jaqueta de major i celebra l’absolució amb el seu cercle més proper, després de rebre durant quatre minuts els aplaudiments a la seva arribada. La sentència que absolt al major dels Mossos d’Esquadra desmunta les tesis de la Guàrdia Civil sobre l’1-O, un a un tots els mantras repetits contra Josep Lluís Trapero, tant en el Tribunal Suprem (TS) com en l’Audiència Nacional. Els magistrats donen per vàlida la tesi de l’Alto Tribunal sobre els actes de sedició que van passar tant el 20 de setembre del 2017 en la Conselleria d’Economia com durant el referèndum de l’1 d’octubre, però defenen que tot allò no va tenir el suport ni la connivència de la policia de la Generalitat. La jutge Espejel propugna que el major actuava a favor de l’independentisme i la sentència diu que la gestió de De los Cobos va desorganitzar el dispositiu policial.

Amb la lectura de la sentència manifestem que s’han produït deu desmentits: 1. Ni menys agents ni seguiments. L’1-O es van mobilitzar 11.430 agents i Trapero va comunicar l’obertura d’expedients mitjançant assumptes interns contra els agents que incompliren les ordes; 2. Binomis comunicats. El pla operatiu d’enviar dos agents a cada col·legi no era una trampa. Ningú posar objeccions als plans previstos per coronel Diego Pérez de los Cobos; 3. Falsa connivència amb interior. Els magistrats mantenen que Trapero actuà de forma lapidària contra els comunicats de la Conselleria d’Interior. Una nota del 23 de setembre de la prefectura del cos ho sustenta; 4. Revelació de secrets al Govern. Davant l’acusació d’informar a Forn de les instruccions judicials, rebudes per frenar l’1-O. «Habían sido difundidas por el gabinete de prensa de la Fiscalía. Esta conducta se emmarca en la relación ordinària entre jefes policiales y responsables gubernativos»; 5. Pla Àgora. La sentència rebutja l’acusació de que des de els Mossos es va protegir als investigats per organitzar l’1-O; 6. Incineradora de Sant Adrià del Besós. Com hi havia còpia digital de tot, el que es va cremar el 27 d’octubre del 2017 no és important; 7. Reunió secreta amb Puigdemont. Mai es va produir aquesta trobada, que la Benemèrita deia per demostrar la connivència entre ambdues persones; 8. Ascens de Trapero a major. El càrrec anterior tenia la mateixa potestat. Va ser un reconeixement professional; 9. Ni Enfocats ni l’agenda de Jové.

En cap d’aquests dos documents es cita a Trapero. Si diu que «los Mossos harán siempre lo que les digan los jueces» i 10. La secretaria accepta sortir el 20-S. No va existir cap actitud obstruccionista el 20-S. Trapero va solucionar perquè la comissió judicial finalitzi el registre i ajuda a la secretaria a sortir.

Tot començava per cop d’estat, rebel·lió i així era el TS el que havia de jutjar. Després sedició, desobediència eren els veredictes desitjats i, per tant les penes a complir eren òbvies. Les estan patint els presos polítics. Una estratègia, un relat que ara ha quedat en res. Res de res. S’ha restituït l’honor de Trapero i tot el que representa la cúpula d’Interior. Però aquests darrers tres anys el cos policial català ha estat víctima d’injúries i crítiques, mentre les càrregues dels agents de la Guàrdia Civil i el Cos Nacional de Policia, no tenen ni pare ni mare, ja que ningú es va fer responsable. Diuen que la justícia és per a tots igual. Veritat, mentida? Quina vergonya!