La veritat és que sovint em costa trobar un tema per escriure, perquè després de 700 manaments només em falta parlar del preu del vodka a Sant Petersburg. Ara ja sabeu per on vaig, oi lladres? Ahir tenia cinc temes sobre els quals escriure i tots eren fascinants. Hi havia diverses pelis per veure, però em vaig quedar amb dues: «El sopar dels idiotes» i «L’última nit de Boris Gruixenko». La segona va de 10.000 soldats que vindrien de Russia a donar suport a «Pelomocho». No sabeu qui és? Doncs el jutge del cas novel·lesc del dimecres escriu a la interlocutòria que «segurament» fa referència a Puigdemont. No era difícil, si hagués llegit a l’informe «Calborota», hauria dit Romeva.
Ha caigut a les meves mans l’escrit legal que persegueix per malversació i l’assassinat de Kennedy a uns polítics i empresaris catalans, amics de «Pelomocho». Faig un parèntesi per lloar la capacitat de deducció del jutge Joaquín Aguirre que ha sabut interpretar de les gravacions telefòniques que aquest qualificatiu -que s’assembla més a una mena d’Espinete del Club Super 3- es referia al president de la Generalitat belga. Com que soc guionista, em ve de gust transcriure alguna frase-joia que m’ha sorprès i m’ha fet veure la meva inutilitat creativa. Escriuen la transcripció de trucades entre Woody Allen i un altre soldat rus: «Probablemente de haber aceptado Carles Puigdemont la propuesta para disponer de diez mil soldados rusos, hubiese estallado un conflicto militar en España». El magistrat ha tingut molta vista per identificar «Pelomocho», però no tanta per vincular el descobriment d’aigua a la Lluna amb una conxorxa entre la NASA, David Madí i Aigües de Catalunya.