Grip i CoViD19

L’epidèmia de la Síndrome Agut Respiratori Seriós, malaltia (D) produïda pel Coronavirus de l’any 2019 (que és el que volen dir les sigles SARS-CoViD19), en arribar la tardor se suma a l’anual epidèmia del que coneixem com a grip estacional. Dues grans amenaces que estan causant morts, malalties i discapacitats a milions d’humans arreu del món. La gravetat de la síndrome i la seva ràpida extensió a amplis segments de població, i l’especial incidència causant la mort de milers de les persones més grans ha despertat totes les alarmes. Sobretot les morts dels ingressats a residències de gent gran, sovint però no sempre, associades amb patologies diverses pròpies de les edats més avançades.

La progressió de la pandèmia l’hivern i la primavera passats i l’evidència de què s’estaven sobrepassant els recursos assistencials d’hospitals i UCIs, van conduir a tot un seguit de mesures de control, sobretot de limitació de la mobilitat i el confinament de la població amb la consegüent detenció de l’activitat econòmica i, també, social. Diverses circumstàncies, algunes epidemiològiques però altres de gestió política per part de les administracions i autoritats, van modificar i, eventualment, reduir la gravetat de l’epidèmia. Les decisions sobre les mesures de control han tingut una incidència diversa i, també, una eficàcia discutible.

Arribada la tardor s’ha produït una segona onada de l’epidèmia, d’alguna forma predicible per la natura de l’agent infecciós i, també, per la imprevisió en algunes de les mesures de control.

És difícil separar les causes de les culpes i per a jutjar tot plegat serà necessari que passi algun temps. Mentrestant, la prudència més elemental aconsella intentar aprendre de l’evolució dels esdeveniments, escoltar als experts reconeguts i actuar en conseqüència sota la metodologia de prova i error que recomana el sentit comú. Tampoc podem obviar que, com ens han dit els antropòlegs il·lustres, el sentit comú és una construcció cultural i d’això que hi hagi interpretacions variades segons llocs o col·lectius.

Les epidèmies de virus que afecten, sobretot, l’aparell respiratori són mals enemics. El pas del temps i els enormes progressos de tota mena al llarg del segle passat ens feren oblidar l’enorme tragèdia de l’epidèmia de grip de 1918. La grip del 18, també dita «grip espanyola» per què es va publicitar més des d’Espanya, país neutral aleshores, que no pas als països participants en la Primera Guerra Mundial, sotmesos a censura militar, va afectar més de mil milions d’habitants de tot el món i va causar més de 60 milions de morts en dos anys. 60 milions! L’actual drama epidèmic ja ha causat 1.230.000 morts. Horrible, horrorós, però molt lluny de les del 1918-19. Aquella enorme mortalitat es va adscriure a la soca específica de virus de la grip, H1-N1 de les característiques biològiques. Les epidèmies estacionals de grip són causades per soques diferents, amb infecciositat i gravetat també diverses. L’any 2009 es va comprovar que la soca d’aquell any podia ser l’H1-N. Això va causar tot un gran enrenou, es van aportar alguns fàrmacs que podien servir per al tractament i, finalment, es va dissenyar i aportar una vacuna efectiva. Sortosament la incidència i la gravetat de l’epidèmia l’any 2009 no va tenir la importància inicialment atribuïda.

Aquesta tardor ens enfrontem a la coincidència d’ambdues amenaces i toca gestionar-lo amb seny.

De ben segur que estem més preparats. Les mesures de control preventiu, les personals de rentada de mans, mascaretes i distanciament de seguretat són efectives i eficaces per totes dues amenaces per què tenen un mode de transmissió, essencialment per via aèria, idèntics. I també les mesures de caràcter col·lectiu com els confinaments i tancament d’instal·lacions i llocs d’acumulació de gent com espectacles, bars i restaurants, el teletreball i les limitacions de mobilitat.

A més però, i molt important, per a evitar la grip estacional tenim vacuna. Disponible i a l’abast de tota la població, i no només els grups de treballadors essencials com sanitaris, policies, proveïdors i elaboradors de queviures, bombers o els de més risc, com malalts crònics o gent gran. Per a evitar la grip s’ha de vacunar tothom. Per a evitar la coincidència de grip i SARS-CoViD19, cal extremar les mesures d’higiene i el distanciament. Això no ens ho farà ningú. Ho hem de fer nosaltres.