La Savinosa, i ara què?

Fa més de quatre anys que sobre La Savinosa escric en aquestes pàgines: «La Savina, el Savinar, la Savinosa» i «La Savinosa» (gener 2017) i «La Savinosa i el seu futur» (26.02.2019) L’any 2016 (24.10) a l’article «La Savinosa, ara sí» escrivia sobre la resolució del concurs d’idees que es va convocar de mutu acord entre la Diputació i l’Ajuntament per tal de trobar una solució per aquesta «ciutat fantasma» i segons Google, «uno de los cinco mejores abandonos de España». Amb aquest pla director la ciutat aconseguia una oportunitat històrica per adequar al seu pla urbanístic un projecte, que permeti acollir activitats de valor afegit. Semblava que en aquest lloc tan emblemàtic el seu futur estava garantit. Era un gran pas.

La ciutat tenia una oportunitat històrica per adequar al seu pla urbanístic un projecte, que permeti acollir activitats de valor afegit que generin impuls econòmic a tot el Camp de Tarragona, la Costa Daurada i el conjunt de la nostra àrea metropolitana. Escrivia: «Definitivament els amants del patrimoni arquitectònic estem d’enhorabona, ja que tenim guanyadors del concurs d’idees per a la Savinosa que la Diputació va convocar com a propietària de la finca. L’equip d’arquitectes Fuses-Viader (Girona), Mansilla (Cambrils) i Perea (Barcelona), han estat els vencedors del concurs públic –que va decidir la taula de contractació formada per arquitectes de la Diputació, l’Ajuntament, la Generalitat i el Col·legi d’Arquitectes– amb la proposta de mantenir i rehabilitar tots els immobles existents, projectats per l’arquitecte Francesc Monravà Soler (1932). Aquest projecte, que s’ha imposat entre 25 equips pluridisciplinaris de prestigi nacional i internacional, proposa: 1. compactar els espais actuals; 2. augmentar l’edificabilitat de la finca en un 30%; 3. incrementar la zona enjardinada en uns 20.000 metres quadrats l’actual Camí de Ronda i 4. diversificar els seus usos en els 80.000 metres quadrats, per això divideix la finca en una parcel·la de 5.000 m² i altres cinc de 2.000 m², d’aquesta manera podran haver-hi diversos operadors».

El projecte guanyador contempla la possibilitat de disset usos. Pot haver-hi activitats educatives, universitàries, esportives, culturals, oci, sanitàries, assistencials, religioses, tecnològiques, funeràries, equipaments historicoartístiques i administratives. S’obren un ventall de possibilitats, que poden contribuir a incrementar l’interès d’empreses o organismes per instal·lar-s’hi. En canvi, no estaran permesos els usos d’habitatge, comerços destinats a supermercats i galeries comercials, hostals, pensions, apartaments, ni cap ús industrial.

El 42% de la finca, uns 27.600 metres quadrats seran zones verdes de titularitat pública, obertes a tota la ciutadania, amb els tres espais verds que té la finca: la pineda, el savinar i el morrot. A la vegada hi haurà un pas de ronda entre les platges de l’Arrabassada i Savinosa. El projecte guanyador formula quatre propostes que: 1. Tractament de l’espai lliure, preservar els tres espais verds que hi ha a la finca: la pineda, el savinar i el morrot; 2. El conjunt arquitectònic té un valor patrimonial reconegut amb la seva catalogació; 3. El debat social dels seus usos, és l’únic tema? Ara tenim l’oferta, la possibilitat que intervinguin diversos operadors i 4. Els 10-11.000 metres quadrats de sostre actuals, es poden incrementar en un 40% més, fins a gairebé els 15.000 m².

Els valors de La Savinosa segons els arquitectes guanyadors són: 1. Un lloc que està en la memòria col·lectiva dels tarragonins, se li ha de fer un reconeixement públic, respectant-lo i conservant-lo; 2. Un territori, un enclavament, format per pinars, olors i altres elements no reconeguts, que li donen un valor per si mateix; 3. Morfològicament respon a la mateixa dèria domenechiana dels pavellons del Pere Mata reusenc i del Sant Pau barceloní, amb una precisió Nord/Sud, que és l’eix del conjunt i 4. El disseny fragmentat dels edificis, els buits interiors, el camp de futbol, la pineda, ens permet recuperar la idea del trencadís.

El conjunt és molt acadèmic, plantejant un seguit de pavellons ordenats simètricament respecte a un eix nord-sud que passa pel gran pati central i pel mig del gran pavelló central, el més alt, amb la façana sud orientada al mar. Han passat generacions senceres que no hem pogut gaudir d’un espai tan fantàstic públic com aquest. Hem de recuperar el Savinar com a comunitat que dona sentit a l’ecosistema literal, que sigui un espai lliure alliberat dels edificis ruïnosos existents, que no s’hauran de descatalogar –és Bé Cultural d’Interès Local (BCIL)– del qual jo m’alegro i molt, malgrat que representants polítics locals i també la societat civil encara avui reivindiquen el seu enderroc. M’agrada que el conjunt es mantingui sencer, com a dèria arquitectònica i paisatgística preexistent, com icona i petjada històrica.

Josep Poblet quan era president de la Diputació deia que darrere d’aquest projecte hi ha molt talent i coneixement. Davant d’aquest garbuix, amb tanta opinió pública com opinió publicada, a partir d’ara hem de reclamar consensos, no sols polítics. «Es tracta de mobilitzar talent, que s’impliqui amb una peça tan singular i emblemàtica de Tarragona». L’objectiu de La Savinosa estava ja marcat i tothom havia de fer pinya i no ficar bastons a les rodes, costum sovint practicada entre els tarragonins. Doncs ara sembla que estem en aquesta situació. Doncs ara l’ajuntament ha presentat un informe tècnic en el qual es vol reduir l’edificabilitat prevista: de 24.585 a 18.000 els equipaments i de 8.171 a 6.000 l’hotel. S’ha hagut de crear una comissió entre ERC, PSC, Cs i Junts per «impulsar i avaluar el seguiment de la tramitació puntual del POUM de Tarragona». La Diputació dubta la viabilitat econòmica de la nova Savinosa que vol l’equip de govern presidit per Pau Ricomà.

Per acabar, imagineu que La Savinosa, amb la seva situació topogràfica i paisatgista, estigués en el terme municipal de Reus? La meva àvia sempre deia que, si Reus tingués tot el patrimoni natural i monumental que té Tarragona, Reus estaria Déu sap a on. Aquesta és la realitat i tot plegat és increïble. Tothom s’hauria de ficar les piles i deslliurar-nos d’aquesta gran vergonya que porta ja gairebé cinquanta anys. Serà veritat?