'Fratelli Tutti', germans tots (I)

Benvolguts i benvolgudes,

El dia de sant Francesc d’Assís, el papa Francesc va fer pública la seva tercera encíclica, que porta per títol Fratelli tutti, «Germans tots». Es tracta d’una encíclica marcadament social, escrita en un moment de crisi de la humanitat. La pandèmia no ha fet més que radicalitzar la crisi social, econòmica, política i religiosa que ja veníem arrossegant. En aquest extens escrit trobem conceptes ja assenyalats pel Papa en escrits i homilies anteriors, però n’inclou un de nou i molt important. Es tracta de la fraternitat i amistat social en un projecte global comú i amb un rumb nou. No pretenem «resumir la doctrina de l’amor fratern» –afirma el Papa– «sinó parar l’atenció en la seva dimensió universal, en la seva obertura a tothom» (n. 6). Perquè «l’amor no únicament s’expressa en relacions íntimes i properes, sinó també en les «macro-relacions», com les relacions socials, econòmiques i polítiques» (n. 181). Cal pensar definitivament en una societat nova. Aquesta és la gran tasca que ens espera a nosaltres, però sobretot a les generacions que ens vindran darrere. No els preparem un món ple de trampes.

A l’hora de la veritat, el Papa apunta a una tercera via entre el liberalisme i el populisme, com assenyalava no fa gaires dies Andrea Riccardi, fundador de la Comunitat de Sant Egidi. Per tant, la proposta és, encara que no ho sembli, nova. En aquest punt, el papa Francesc sap fer casar el que és antic i el que és nou, i «nou» vol dir desconegut. I davant el desconegut hi ha dubtes. La proposta inclou constatacions i respostes a molts d’aquests dubtes. En destaco tan sols unes quantes a la Carta d’avui i de la setmana vinent:

Sembla que la història torni enrere, la política és més fràgil davant els poders econòmics transnacionals i es desfiguren expressions com democràcia, llibertat, justícia… ja no es discuteix de projectes a llarg termini per assegurar el bé comú sinó de receptes de màrqueting. Davant això, ens cal una mística de la fraternitat que sigui capaç d’actuar institucionalment (n. 164-165). «A partir de l’amor social és possible avançar vers la civilització de l’amor a la qual tots podem sentir-nos convocats» (n. 183).

Descartar persones vulnerables o no productives assumeix formes miserables que crèiem superades com el racisme, l’abandó dels ancians, la cruesa de les migracions… o el lluny que estem de la igualtat entre homes i dones. Estem tan concentrats en les necessitats pròpies que veure algú que sofreix ens molesta perquè no podem perdre el temps en problemes aliens. Això és símptoma d’una societat malalta. Cal invertir aquesta perspectiva, entrant en l’esperit d’acollida i de servei. «El servei sempre mira el rostre del germà, en toca la carn, en sent la proximitat i fins i tot en alguns casos la pateix i cerca la promoció del germà» (n. 115). «Allarga la mà al pobre» (cf. Sir 7,32). Precisament, aquest passatge bíblic és el lema que el papa Francesc ens proposa per a la quarta Jornada Mundial dels Pobres que té lloc avui. Se’ns convida especialment a posar la nostra mirada en l’essencial, tot superant les barreres de la indiferència.

La setmana vinent continuarem amb altres punts de la proposta que ens fa el papa Francesc.