Em fa gràcia que a l’Audiència Nacional estiguin tot el matí parlant d’Alcanar, Riudecanyes, Cambrils o Tortosa. Ja sembla un ple de la Diputació de Tarragona. Afortunadament la Noemí no té les males puces del president de la sala, perquè si no, els diputats provincials haurien d’anar amb armadura.
Tot el matí que sento el judici de fons a la tele, sense fer gaire cas, com si parlés el Pedro Sánchez. Total, quan arribi la part interessant, segur que no s’admetrà res, com ja feien els de la sala del Marchy. També em passa un altre fenomen amb aquest judici, que fan un pla general de tots els advocats, se sent que un d’ells parla, i a veure si tens collons de saber qui és! Amb la mascareta és com jugar al “¿Quién es quién?”. Per sort, quan sento la veu d’una advocada, ja descarto els homes. Per cert, no sé quina lletrada és que té la mateixa veu que la Duquessa d’Alba. Proposaré al CGPJ que demanin un traductor, tot i que no sé de quina ambaixada hauria de venir.
De tant en tant sento alguna pregunta interessant de la defensa i aixeco les orelles com un gos mastí. A continuació sento el magistrat: «¡Impertinente!». Jo, que estic despistat, penso que l’advocat li contestarà «Impertinent, ho seràs tu». Llavors el lletrat s’enfada i ell li fot la bronca: «creo que lo he dicho bien claro, y en español... yo no hablo otro idioma». I així passen el matí: pregunta, bronca, bronca, pregunta, que ja semblen del «Sálvame». Però mirant els tres del tribunal penso: «Ningú li ha dit al del centre que hi ha una palanqueta a la cadira per pujar-la?» Em recorda un dels Tacañones de l’1,2,3 Responda otra vez. De fet, el primer dia ja el vam sentir dir «campana y se acabó».