Les botigues d'Internet

En el convuls moment que ens toca viure, moltes són les variables que dia a dia es van produint, i que incideixen directament sobre el nostre model de vida que es veu modificat en funció de situacions incontrolades, però que s’imposen sense cap limitació a la nostra quotidianitat, amb vocació de consolidar-se de manera molt ràpida.

Independentment de les grans novetats, que tots veiem als mitjans de comunicació i que fruit de la globalitat acceptem de manera tàcita, perquè podem entendre que formen part de la mateixa dinàmica global, es produeixen altres noves que formen part del nostre «petit univers» i que comporten canvis definitius.

L’aparició en el seu moment d’Internet i el seu ràpid desenvolupament, sense límits i amb vocació de control absolut, ha suposat que moltes de les coses que fins fa ben poc veien com inamovibles avui, ja formen part de la història. El tema dels nostres hàbits de compra, tant de productes com de serveis, cada cop se centralitza més en una estructura on la via electrònica es converteix en imprescindible. Per tant, conceptes com e-commerce entesa com la manera de comerciar, a tots els nivells, es fa general i s’accepta sense cap objecció, és més, les empreses dedicades al tema cada cop són més nombroses arreu del món, convertint la tecnologia en un fet emblemàtic a l’hora de gaudir d’uns mercats que ens donen resposta als nostres requeriments, pràcticament de manera immediata, i amb uns costos altament competitius.

Avui el negoci digital és ja un fet consolidat amb inversions i inversors a tots els nivells, que veuen en l’alternativa esmentada un futur sense límits, inclusiu en pocs anys hem pogut veure que aquestes opcions empresarials comencen a copar els rendiments borsaris amb totes les conseqüències, el que vol dir que la seva consolidació, en l’àmbit global, comença a ser inapel·lable.

Malgrat la bonança, que d’entrada de tot el tema comporta, no s’han d’oblidar les negativitats que comporta i així «el buidatge» de comerços de proximitat que han deixat pas, al nou comerç, amb el que això suposa d’increment d’atur i descapitalització evident per als ara aparcats en funció d’una modernitat pràctica inatacable. Segurament el fàcil és adaptar-se, i moltes seran les opcions per sumar-se a la nova realitat, però no oblidem que tot canvi comporta deixar enrere a moltes opcions de petites empreses i autònoms que desapareixeran, més aviat que tard.

Per altra banda, aquesta nova forma de vida, cada cop més assentada, es convertirà en una «nova normalitat» a la que no poden negar la seva voluntat de control i, per tant, també aquí, haurien d’existir determinades limitacions institucionals si no es volen arriscar a un descontrol que ja comença a ensenyar les seves negativitats, que també les té.

En cap cas vull manifestar, en la meva reflexió, oposició al nou marc de relació comercial, però el que és evident és que les botigues d’Internet i la seva incidència als mercats, cada cop més globals, haurien de tenir determinades fórmules de control; l’exemple d’opcions financeres on cada cop és més difícil controlar la realitat del que es pacti, pot ser el primer punt negatiu d’una opció de futur que no pot descontrolar-se, especialment pel que suposa pels drets dels més precaris.

Finalment, no oblidem que estem condicionats per una crisi sanitària amb connotacions econòmiques evidents, i que el descontrol que tot això pot comportar suposarà, com sempre, l’aparició d’opcions especulatives amb interessos exclusivament «de negoci» per damunt de qualsevol altra referència i, per tant, no estaria de més, pels qui toqui, també valorar l’estabilització d’una manera de viure en positiu, amb novetats i apuntant al progrés, però això sí, amb uns mínims controls necessaris si no volem que la polèmica «globalitat» i el que comporta que es facin amb el control absolut de la nostra pròpia llibertat a l’hora de triar el que desitgem sense condicionaments intocables i imposats.