Ja sé que vosaltres quan us aixequeu necessiteu un cafè. Però jo no puc estar de comprovar dues coses: la primera és si ja està calenta la maquineta escurabutxaques dels autònoms del bar de l’Aragonès. A veure, trtrtr, plin! Trtrtr, plin! Trtr, plonc! Vaja, no hi ha hagut sort, em quedo sense els meus 2.000 eurets. La segona és si li ha passat alguna cosa al pobre Mainat en les últimes hores. Mira que tingut mala sort aquest home! És que s’ha d’anar molt amb compte per triar amb qui festeges, mira la Carmen Polo! O saber a qui fiques a casa teva, que quan intentem lligar, tots som molt dolços, però després de les bodes de Canà veus que el sucre és sacarina. Sinó que li diguin al Phil Collins, que la seva exdona ha rajat de valent, entre altres coses, ha dit que era un guarru. No és que gasti poc xampú perquè és calb, és que diu que no es va dutxar en un any. He hagut de mirar les xarxes socials per entendre on estava la crítica, perquè jo, si no he d’anar al Diari Més o a Tarragona Ràdio a cobrar, sembla que visqui a una haima al desert del Sahara. Com deia el meu avi de Jerez: «El vino es para beberlo, el coñac para venderlo, y el agua para las ranas». Em pregunto com deu ser convivència a casa de «Don Cicuta togado». «¡Que le eches más sal al estofado, coño! ¿Cómo que te quieres divorciar? ¡Tu no crearàs ninguna pieza separada ni abandonaràs la sala porque lo digo yo!». I ja no parlem la dona del Trump, a veure com ho fa per fotre’l fora de la casa sense que hi hagin d’anar els Mossos del Trapero. Osti, si havia d’escriure avui d’ell. És culpa de la dona, que em perd les notes quan neteja l’oficina. Veieu la importància de saber escollir parella?