Ha picat a la porta la Raquel, la veïna. Que diu que ha sentit al Mercadona que el BBVA, el Bilbao de tota la vida, es fusiona amb el Sabadell. D’aquest «machihembrat» sortirà un nou banc i, si seguim així, al final tindrem el BBVABSCXMPDB (Banco Bilbao Vizcaya Argentaria Banc Sabadell CaixaBank Monte de Piedad del Deutsche Bank), i les targetes de crèdit seran com un bitllet de l’AVE. La Raquel m’ha proposat que fusionem els nostres estalvis. Ella aportaria 1.000 euros i jo, els 600 que tinc al compte. «Així serem més forts de cara a demanar més bones condicions. No ho fan ells?».
En arribar a l’oficina de CaixaBank he mirat a banda y banda «Raquel, marxem, que hem entrat en una botiga de mobles». Només hi havia sofàs i hidrogels. Una senyoreta s’ha apropat a dir-nos si volíem un mòbil Samsung molt bé de preu i una tele model Constitució, de 78 polzades. Li he preguntat on estava «el de la caixa». «Ja no n’hi ha, li assignarem un gestor». Un noi molt amable, de Vila-seca, ens ha atès i li he explicat que la meva veïna i jo fusionàvem els nostres estalvis per tal que no ens cobressin comissions. Llavors ha tret del calaix un cartró de Marlboro, un encenedor Zippo i una nina vestida de flamenca. «Tot el paquet, li deixem per 350 euros, una oportunitat». Li he dit que intentàvem tenir millors condicions. «Ah, ja ho entenc...» i ha tret un catàleg d’aires condicionats Mitsubishi a pagar en 24 còmodes terminis. M’he aixecat mosquejat i he anat cap al carrer. «Escolti, escolti... -m’han cridat- que ha de pagar l’hidrogel». Llavors he tornat i he sentit com li deien a un home amb ulleres: «Siendo usted del proyecto Castor, le damos lo que nos pida».