Un amic controlador aeri em truca per si vull investigar un moviment estrany que han detectat a la base aèria de Torrejón de Ardoz. Un jet privat procedent de Cuba ha aterrat en aquell aeroport per a VIPS. Hòstia! He escrit a la de premsa d’AENA, que normalment m’informa del preu dels bocates als aeroports. També a un espia del ministeri que em va informar aquell any que els socialistes obrers espanyols van enviar els militars a les torres per substituir els controladors que reclamen millores laborals. Mentre parlava pel mòbil he vist que començava el judici a l’Audiència Nacional. Aquell combat de pressing catch que enfronta el «Lletrat Enmascarat» i el mexicà «Huracán Chiquito». En un moment de la vista, quan s’ha preguntat per l’Imam de Ripoll, s’han obert les portes i a la sala ha entrat el ballet del Tropicana amb Celia Cruz cantant allò de «Caramelo, caramelo, caramelo, daaame caramelo». Llavors, tothom s’ha aixecat i han començat a ballar movent molt les mans, com aplaudeixen els sords en aquell gest tan Pepe Rubianes.
Un de la rua, vestit amb lluentons i barret de fruites, ha cridat: «Hòoostia!» i ha sortit disparat, com si s’hagués deixat l’escudella al foc. Segons m’han dit, era el tècnic encarregat de connectar els cables del satèl·lit espanyol Ingenio, que s’ha perdut vuit minuts després d’enlairar-se. Ha tornat a la sala plorant i, quan tots li han recriminat el seu oblit, ha mirat cap al lloc on seuen els advocats i ha cridat: «Menys va durar la DUI del Puigdemont i no cridàveu tant!». L’Alonso-Cuevillas ha mirat cap al sostre, s’ha abaixat la mascareta i s’ha fotut a la boca un caramel d’arsènic.