Una història romàntica està fent la volta al món mundial. Es titula «La Carta» i té com a escenari el riu Urumea, a Donosti. Us sonarà el nom per ser aquell torrent que passa a prop d’un barri fantàstic que es diu Intxaurrondo, conegut perquè allà hi ha una gran zona verda. Doncs surava a les aigües una carta d’amor escrita el 1965 per la Regina, una noia de Madrid que estava enamorada del Fermín, que era basc. He tingut una sorpresa, perquè no sabia que en aquell any ja existís l’amor, pensava que l’havia portat Jesús Puente. La història és, més o menys, com si el Jon Iñarritu festegés amb l’Ayuso, però amb el Zoom en comptes de les cartes. Ep, que igual l’any 2070 apareixen unes cartes al Manzanares amb floretes escrites. Recordo aquell any, mirant «Embruixada» a casa, a una tele amb una pantalla tan gran que hi cabrien les fotos de les tres cares del proper tripartit. Sí, també era en blanc i negre... com ells.
El 1965 va ser l’any que el paleta que construïa el Monument a la Batalla de l’Ebre de Tortosa va col·locar l’últim totxo i va cridar, «Aquesta obra serà un record del meu treball per a l’eternitat». Doncs, no, l’eternitat s’acaba l’estiu que ve.
Imagineu quins anys... en què a l’ABC es publicaven esqueles en record de la mort de José Antonio, i es feien misses de la Falange. Què diu? Ah, que el divendres es van publicar les mateixes esqueles? Serà millor que torni a parlar de la carta. Doncs una de les hipòtesis que tinc respecte al que va passar amb aquesta missiva d’amor, és que la Regina va anar a Correos, i la va certificar urgent. Llavors Correos li va donar a Miquel Strogoff, que anava a cavall. Què? Ah, que ara funciona igual.