Les infraestructures de la Vegueria del Penedès

El passat dijous va tenir lloc el debat sobre infraestructures del Pla Territorial del Penedès. He pogut participar-hi i explicar el meu punt de vista sobre quines han de ser les estratègies territorials sobre el futur de les infraestructures de la Vegueria del Penedès.

El primer gran missatge és que la infraestructura de futur de la Vegueria és el Tren. I no tant per les noves inversions que hi caldria fer, que també, sinó per aprofitar el màxim les que ja hi passen. Una combinació entre polítiques del transport públic ferroviari en clau interna i també en clau externa. Amb una intencionalitat clara de combinar la xarxa ibèrica del tren i també la xarxa Alta Velocitat que passa per la Vegueria.

Pel transport en clau de Vegueria hi ha dos enllaços estratègics, un Sant Vicenç de Calders, on caldria millorar la connectivitat entre les dues línies de Rodalies que hi conflueixen, avui dia és tot un despropòsit. I per l’altra potenciar la connectivitat amb els serveis ferroviaris de la Catalunya Sud. El segon enllaç, no pertany a la Vegueria, però sí que hi té molta influència, és l’enllaç a Martorell entre els serveis de Rodalies i dels FGC. A Martorell ens permet enllaçar el servei de Rodalies del Penedès amb els FGC que ens connecten amb la part de l’Anoia. Aquest enllaç a vegades passa desapercebut, però és estratègic el dia d’avui.

En clau Alta Velocitat, l’aposta per l’estació d’Alta Velocitat a Vilafranca, creant una estació intermodal entre el transport privat, transport públic de Bus, i la connectivitat entre Rodalies i Alta Velocitat. Un espai estratègic per la Vegueria amb la confluència de la C15 i AP7. Aquest ha de ser el HUB i la infraestructura estratègica per la Vegueria del Penedès. Sense oblidar d’altres projectes de futur com la connexió ferroviària entre Vilanova i la Geltrú, via Ribes, amb Vilafranca del Penedès. I no podem oblidar la proposta de connectar Igualada amb Vilafranca del Penedès en paral·lel a la C15, per tal de superar els condicionants de la xarxa FGC. Tampoc podem renunciar al projecte de noves connexions entre Cervera-Igualada-Martorell. Un projecte de futur per tal de complementar per una variant nord, el Corredor Mediterrani, reduint el pas de mercaderies per les vies actuals. Des del punt de vista de la xarxa viària, cal apostar per la xarxa que dibuixen els eixos de l’AP7, C32 i C15, apostant per la Vinyeta com a mode de gestió i conservació de les infraestructures d’alta capacitat, evitant el desdoblament de carreteres, que augmentarien el consum del territori, i modificarien encara més, el paisatge que ja ha patit una gran pressió transformadora. També entendre aquestes infraestructures viàries com quelcom propi, la C32, pensada en clau Veguerial i no en clau Barcelona; els accessos de Segur i de Sant Salvador estan pensant només en sentit nord. L’AP7 ha de millorar la permeabilitat al territori, les connexions d’aquesta amb la C15, la C51 i la TP2124, esdevenen estratègiques pel futur del territori. Tampoc podem oblidar el repte del 4t cinturó i l’enllaç de l’AP7 i la B224. L’aposta per potenciar l’ús de la C32, C15 i AP7, també serviria per alleugerir el trànsit de pas que fa servir vies internes, d’àmbit més intermunicipal. Aquestes vies clàssiques del territori s’han vist integrades en les trames urbanes de les vil·les penedesenques que han patit un creixement considerable en les darreres dècades. Traslladar el trànsit de les vies interurbanes a les vies d’alta capacitat (AP7, C32 i C15) permetria pacificar-les i humanitzar el seu ús, pels vianants i també per l’ús de les bicicletes.

En Resum, el missatge que volem llençar, és que la Vegueria del Penedès que volem dibuixar al Pla Territorial ha de ser una Vegueria moderna, que entri al segle XXI, que pugui aprofitar de la seva localització estratègica i també de les infraestructures que hi passen, evitant l’efecte tub, i patint només les externalitats negatives. El segle XIX va arribar la revolució del tren a la Vegueria del Penedès, ara cal implementar aquesta segona revolució, la del segle XXI. Una Vegueria del Penedès moderna, una Vegueria del Penedès on el tren sigui l’element motor. Una Vegueria que pugui treure fruit de les infraestructures que hi passen.