Sí a governs feministes

La Kelly era una jove reusenca amb tota la vida per endavant. Ara fa menys de dos anys va ser assassinada víctima de la violència masclista. I vull subratllar que no va ser assassinada per un sonat aïllat, no, sinó que va ser víctima d’un sistema masclista que «contextualitza» la violència contra les dones, el que comporta directament els assassinats masclistes. I és que més de 1.000 dones al nostre país han estat assassinades per la violència masclista des de que tenim dades comptabilitzades (des de 2003). Més, per tenir una sola dada de referència, dels assassinats d’ETA durant els 40 anys de la seva vida criminal. Com a diputada socialista vull recordar-ho ara quan n’hi ha alguns, des de la dreta i l’extrema dreta, que neguen aquesta evidència –la violència masclista– o que la volen reduir a «agressions dins de l’àmbit de la llar.» Com si fos una coseta menor, vaja.

Doncs no, senyors meus! És violència masclista que maltracta, vexa, menysprea, injuria i assassina les dones per la nostra condició de dones. Una violència injusta i repugnant contra els drets de les dones que ha de ser combatuda, també políticament, fins assolir la necessària igualtat entre dones i homes en tots els àmbits de vida. I per això necessitem, entre d’altres, tenir Governs feministes que desenvolupin aquestes polítiques emancipadores. Com el que tenim al Govern d’Espanya. Com el que no tenim al Govern de la Generalitat. De fet, el Govern d’ERC i dels incondicionals del senyor Puigdemont s’omple la boca parlant dels drets de les dones però no inverteix en polítiques feministes. I no és que ho digui jo, ho diuen els pressupostos que han aprovat. Uns pressupostos que destinen tan sols 10 milions d’euros a les polítiques adreçades a garantir els drets de les dones. 10 milions... És a dir, dos milions menys que els 12 milions que teníem el 2010. De pena... Des del PSC defensem l’aplicació de la perspectiva feminista a totes les accions polítiques, a totes. I no de paraula, sinó amb fets concrets el que requereix de recursos pressupostaris també concrets.

El que no pot ser és que Catalunya només tingui 59 professionals per ajudar a les dones i als menors víctimes de la violència masclista. No pot ser que només hi hagi 59 professionals treballant en aquest àmbit a tot Catalunya quan la realitat de la violència masclista requereix unes dotacions pressupostàries i de professionals molt superiors. No és pot dir que les polítiques feministes són una prioritat i després no invertir en aquesta realitat. La veritat és que les dones només hem avançat, i avancem, amb Governs socialistes i de progrés. Sempre, des de les lleis que van regular el dret al divorci i a l’avortament fins a la llei d’igualtat efectiva entre dones i homes i la lluita contra la bretxa salarial. Ara hem de donar un nou impuls a aquest compromís permanent. Com ho fa el Govern feminista i de progrés del president Pedro Sánchez lluitant contra la violència masclista. I fixant nous horitzons, nous objectius. I un d’essencial ha de ser lluitar contra el tràfic de dones i de nenes amb finalitat d’explotació sexual i perseguir el proxenetisme. Erradicant així, completament, una de les principals violències de les que les dones som víctimes.

Som socialistes perquè ens estimem la llibertat i tan sols serem una societat plenament lliure quan haguem aconseguit erradicar la violència que patim les dones i quan ens haguem lliurat del masclisme. Sense dones no hi ha igualtat i sense igualtat no hi ha llibertat. Així de clar. Per això, davant dels atacs constants als drets de les dones, necessitem ara més que mai Governs feministes!