No vaig suspendre l’assignatura d’economia perquè la Maria, una companya de classe, de Cubelles, va ajudar-me amb això de l’Excel. Aprendre a fer anar els fulls de càlcul és pitjor que tenir un càlcul al ronyó. Quan acabes d’aprendre a aplicar les fórmules ja t’has jubilat, més o menys com aconseguir una ajuda de l’Aragonès si ets un autònom. Per cert, quant de temps necessiten per posar en marxa de nou les ajudes? Clar, esperaran que passi la pandèmia i ja no les necessitem. Ah, no, que ruc que soc! Ho faran quan comenci la campanya.
Doncs ara em recordo molt d’això dels percentatges de la classe de Dret, que no sé per què ens fan fer economia per defensar un paio que ha ferit un veí que tenia la música forta. Ah, deu ser perquè sabem comptar les ganivetades, a l’estil d’El Caso de les àvies: «Mató a su vecino de 30 puñaladas». I allà estava el veí com si fos el prota de The Walking Death. Doncs em recordo tant dels tants per cent perquè els fan servir per mesurar l’aforament dels locals i les permissions. Que ja semblen aquells problemes matemàtics de setè d’EGB: Si un tren surt d’un teatre amb aforament de 700 persones i només et permeten el 50 per cent, però no pots superar els 500 espectadors i han d’estar separats per 2 metres i no fer més d’1,67 d’alçada... Als restaurants el mateix: només poden omplir el 30 per cent de la sala, però, i si tenen més sales a diferents plantes? Si demanes mandonguilles, el plat ha de portar el 30 per cent de rovellons que abans? En fi, que avui vaig a una calçotada a Valls i no sé si he d’esperar al dia 30, si puc menjar més de 2 calçots o si he d’estar a un municipi de distància. Faré un Excel.