La llei Celaá

L’educació és l’acció d’educar. Educar és ajudar a desenvolupar les facultats físiques, morals i intel·lectuals d’algú. És transmetre coneixements, actituds, valors o formes de cultura. Un dels valors més importants de la societat és l’educació que a tots els nivells pot rebre l’ésser humà. El present i el futur està en funció de disposar d’una educació de qualitat. PISA ens indica que Espanya, Catalunya també, estem per sota de la mitja dels països de l’OCDE i amb un estancament des del 2019: més de deu anys sense millores estimables.

Recentment, el ple del Congrés de Diputats ha aprovat l’octava llei d’Educació de la democràcia, la Lomloe, amb els vots justos per tirar endavant. Aquesta llei reforma l’anterior, aprovada pel Partit Popular, la Lomce, llei Wert, vigent durant els darrers set anys. La Llei Celaá ha polaritzat als partits polítics en temes com la llengua vehicular en les escoles, la religió, l’escola concertada i l’educació especial. No és un canvi de llei integral, donades les condicions polítiques actuals, obre portes i finestres per possibilitar canvis importants en les escoles. Posa la proa cap al mateix horitzó d’altres països europeus, regits per la qualitat i l’equitat. Gairebé tots els estaments escolars avalen molts dels canvis que proposen com l’aprenentatge competencial. Hi ha dubtes respecte al fracàs escolar. La llei restreny la repetició a una vegada a la primària i dues com a molt a la secundària. El pas d’etapa serà una decisió col·legiada. Respecte als docents no canvien els ràtios.

Aquesta llei ha aixecat polseguera perquè els seus criteris renovadors i d’aposta per l’escola pública i inclusiva sacsegen el sistema educatiu. A més, incideix en un tema sensible per identitari com el de la llengua. En la comunitat educativa hi ha hagut les protestes de sindicats, escoles concertades i centres d’educació especial. A hores d’ara PP, Ciutadans i Vox ja han fet protestes al carrer i anuncien que volen portar la nova llei al Constitucional. La Conferència Episcopal (CEE) donarà suport a qualsevol recurs davant el Tribunal Constitucional si es mantenen aspectes anticonstitucionals, encara que els bisbes esgotar la via del diàleg en el pas de la llei al Senat, on encara es poden fer esmenes el text. La CEE considera que la Lomloe és una llei «confessional» en la seva manera d’entendre l’educació i en la seva «perspectiva ideològica».

S’han proposat nous canvis educatius, tant a l’etapa infanti com la primària a l’ESO, al Batxillerat i l’FP, tot plegat per canviar aspectes fonamentals, en les metodologies, el currículum, l’avaluació i la docència en un projecte molt ambiciós que requerirà finançament. Hi ha el compromís d’augmentar el pressupost en educació fins al 5% del PIB abans del 2025. Estem davant d’una nova cultura d’avaluació orientada a formar i no sancionar., eliminar els continguts «enciclopèdics i memorístics», potenciar l’aprenentatge per competències i interdisciplinari, com ja s’està fent en el sistema educatiu català.

La llei Celaá dona un termini de deu anys per avançar en una escola inclusiva i les escoles d’educació especial es convertiran en proveïdores de recursos. Es vol exigir la formació del professorat en atenció a la diversitat, la codocència i les noves metodologies pedagògiques i els docents podran ser desplaçats a tasques que no requereixen l’atenció directa als alumnes si es considera que no col·laboren. Els futurs docents passaran abans un període de MIR en una escola, com els metges en els hospitals.

Aprofito aquestes línies per felicitar a tota la comunitat educativa, que davant la incertesa d’aquest curs acadèmic pandèmic està al peu del canó, per ensenyar i educar a tothom, en el dia a dia de la seva etapa vital d’aprendre a aprendre i ser en un futur els ciutadans que tots esperem.