Avui m’he aixecat a les set i el primer que he mirat és si de cinc a sis havien aprofitat que estava dormint per aprovar un nou projecte llei d’educació. No sé quantes portem ja, però crec que hem passat per: LOPEG, LOGSE, LODE, LOECE, LOCE, LOE, LRU, LOMCE... i només queden lletres ja per fer la LOLA, que és la meva veïna, la Dolors. Pels que no tenim fills, això és un bon galimaties. Jo em relaciono amb gent que té l’EGB, com jo, però no sé diferenciar l’ESO, del BUP i el batxillerat, que crec que els meus avis ja el van estudiar, però veig que hi ha gent ara que també el pot cursar, per tant, això i les bates brodades amb el nom deu ser l’únic que no han tocat.
El meu cas és ben divertit, perquè vaig passar de l’EGB a tenir un màster universitari sense tocar cap d’aquestes sigles. Clar, així trec unes notes que espantarien a Pitingo , però també em sento important perquè soc com el Casado, però en versió «roja».
M’he entretingut a navegar una mica per les curiositats del sistema educatiu espanyol. Fa gairebé un segle, un fragment d’un decret de la llei en vigor el 1931 deia que es reconeixia l’existència de diferents llengües i fa una curiosa aportació: fins als 8 anys l’ensenyament es faria en llengua materna (català o castellà). Això comporta que ara hagin mort milers de persones que sabien escriure en català, mentre que un servidor, que va estudiar als anys setanta, hagi d’anar mirant el «Digui, digui» a la Tele3. Així que proposo el següent per acabar amb el conflicte: des que entres a l’escola fins que et cases, pots parlar el que et doni la gana i ja, quan passis per la vicaria (o et casi el Ricomà) llavors, obligatòriament, has de parlar el que digui la dona.