Salvem els morrots

Els morrots són els promontoris rocallosos que produeixen cap a mar i donen custòdia a les platges tarragonines. Les seves pedres calcàries, sorrenques i grogues donen el nom a la Costa Daurada. Des de la mar, costejant, són l’anunci de les platges d’acollida dels navegants que els hi donaren nom: la Punta Prima, La Savinosa, l’espai fins a la Cala dels Capellans, la Punta de la Creueta, el Bosc de la Marquesa, la Roca plana, la Punta de la Mora, Tamarit.

Des de terra són indrets que mai tingueren interès a l’antigor, més aviat estèrils per a conreus, sovint «assotats per ventots» com digué el poeta Joan Antonio i Guàrdias i, de fa més d’un segle, aïllats i exclosos per les vies del ferrocarril.

L’esdeveniment de les cultures salubristes que recuperaren els cultes heliotròpics d’adoració al sol, la talassoteràpia, va fer una crida a les gents perquè aprofitessin els temps d’oci per a prendre la solana com a font de salut. Remei per malalties i malanances, de fet podia tenir eficàcia sobre dues xacres comunes com el raquitisme infantil i la tuberculosi. Pel raquitisme, una malaltia dels ossos per carència de la vitamina D i la tuberculosi una infecció per un bacil que afecta principalment els pulmons. L’una propiciada per l’escassa exposició a la llum i l’altra per l’amuntegament a habitatges petits i poc ventilats, l’exposició al sol i l’aire lliure sembla una bona idea. El Preventori de la Savinosa formava part d’aquesta idea de prevenció, fins que l’aparició de l’estreptomicina i les hidrazides van dominar el bacil tuberculós cap als anys cinquanta del segle passat.

Després de contemplar, mig segle després, la destrossa que ha representat la invasió de ciment a tot el llarg de la costa mediterrània, els morrots representen una reserva natural que mereix conservació, per a gaudi i esbarjo de la població tarragonina i els (possibles) visitants.

Just ara que el POUM està potes en l’aire es pot aprofitar l’avinentesa per protegir els morrots com a una unitat amb les platges i declarar-los patrimoni de la nostra humanitat. Segur que calen inversions, en tot cas públiques, per la conservació i arranjament d’un trajecte que, fins fa poc, era un camí de ronda, d’ús dels carabiners i guàrdies civils vigilants del contraban. Però hauria de ser possible obtenir un bocí dels ventats enormes fons europeus, suposadament dedicables a projectes mediambientals sostenibles. I, sobretot, una voluntat comunitària que, entre tots plegats, evitem embrutar-los, deixar deixalles i mirar de cercar altres llocs pel cruising. Els morrots seran sempre nostres si evitem el seu malbaratament interessat.