Tribuna
Tots a una
Periodista
Encara hi ha esperança. Em sembla fantàstica i encoratjadora la iniciativa de la plataforma Sempre Reus 1909 de posar els fonaments d’un nou equip de futbol que connecti amb l’essència i els valors positius del passat. Cal construir una alternativa sòlida al desastre que hem viscut els darrers anys que ha provocat la liquidació literal d’una entitat centenària i que s’instal·lés un gran sentiment de frustració entre els aficionats i els reusencs i les reusenques en general. Aquest nou moviment impulsat per exjugadors, exregidors i penyes és una magnífica oportunitat per donar un cop de puny damunt i taula i dir ben clar que Reus pot tenir perfectament un club professional de futbol si anem tots a una. Els promotors, l’afició, les administracions públiques –especialment l’Ajuntament, propietari de l’Estadi Municipal– i el teixit empresarial. Només suggereixo fer una mirada enrere serena per identificar els errors dels darrers deu anys i evitar que es repeteixin. Els deliris de grandesa, els enlluernaments d’alguns davant les fotos i les mariscades, la manca de transparència i la tebior de la postura pública en alguns moments de la caiguda en picat del club poden explicar per què hem arribat fins aquí. Tanquem bé el passat i construïm el present i el futur d’un projecte que els seus mateixos defensors afirmen que s’ha de basar en la identitat local i en l’afició. Doncs posem-nos a treballar. I, si ho fem en coordinació amb la Fundació Futbol Base, molt millor. Ells també han demostrat amor a l’esport i prou coneixement per a tocar de peus a terra i evitar que es perdés una eina per educar a les nenes i als nens que els agrada el futbol. Sempre Reus 1909 ens ofereix una nova oportunitat per demostrar que la ciutat té una força social imparable. No cal que vinguin de fora amb cants de sirenes prometent sopars de duro. No cal que intentem estirar més el braç que la màniga. Si podem compartir visions i recursos per acreditar a casa i a fora que quan diem que Reus és esport, és quelcom més que un eslògan afortunat. La ciutat està vivint un moment clau en aquest sentit. La gent de Sempre Reus 1909 ha fet un pas endavant. La presidenta del Reus Deportiu, Mònica Balsells, i el president del Club Natació Reus Ploms, Isidre Guinjoan, ja han expressat públicament el seu compromís i el de les seves juntes per afrontar el futur i especialment el repte provocat per la crisi sanitària i socioeconòmica provocada per la covid-19. I trobarem la mateixa voluntat en la resta d’entitats esportives de la ciutat. Potser ha arribat el moment que, tots a una, iniciativa privada i Ajuntament, analitzin amb rigor on som, on volem anar i quins són el pla i els recursos per aconseguir-ho. Deixar fer o posar-se de perfil, no serveix.