Tinc la sensació que em faig gran acceleradament. Vosaltres pensareu que em miro al mirall i veig arrugues, taques a les mans, «allò» que no funciona, «allò» al costat del que no funciona unflat... però no. Ho sé perquè cada vegada parlo més clar i me la pela tot, i ja sabeu que això es fa a partir d’una certa edat. Exemple: aquell anunci de Renault amb un pare que va amb el fill al notari amb uns crocs. Si ens acostumem a fer servir més l’expressió «què cony!», millorarem psíquicament. Fa poc que vaig anar a demanar feina a un departament molt important d’una administració i li vaig dir a la persona amb qui parlava, que si allà només endollaven els seus col·leguites. En una mesa rodona plena d’il·lustres doctors parlant del tema de la sentència del procés, vaig deixar anar que el judici del Suprem era una obra de teatre i, l’altre dia, referint-me a la professionalitat de Carles Porta, vaig dir que era un cabró, en el sentit d’admiració professional més que del zoològic.
No sé si recordeu un jutge que parlava claret claret al programa FAQs sobre la pudor de les clavegueres. M’hi vaig fixar, estava jubilat. També m’encanta sentir el magistrat jubilat Martin Pallín. Sec davant la tele i obro la boca com si m’hagués donat un ictus o com si fos Sant Martí de Porres. Aquest també diu les coses clarament, sense filtres i si ha de criticar una institució sacrosanta, ho fa. Els qui també estan jubilats són els 73 comandaments de l’exèrcit que diuen que Espanya està en perill i tot allò que ens havien ensenyat a les escoles dels anys seixanta i que veiem a les pelis sobre la cacera de bruixes del Maccarthisme. Aneu a cagar! Apa! Ja soc tot un jubilat!