Tribuna
La Diputació, al servei de les persones
President del grup socialista a la Diputació de Tarragona
«Estem fins als c.... d’insults, desqualificacions, baralles, confrontacions i de recriminacions entre els partits polítics. La situació és molt greu al carrer com per haver d’escoltar determinades tonteries. A veure si us assabenteu.» Això és el que em comentava una persona fa uns dies al carrer. Penso que té molta raó i per això he volgut compartir-ho amb tots vosaltres.
Estem en una situació excepcional i molt difícil, provocada per la pandèmia, que fa encara més necessari que abans el diàleg, la negociació i el pacte, és a dir, la bona política, la que dona resultats positius. I la política vol dir parlar. I parlar vol dir negociar. I negociar vol dir arribar a acords entre diferents.
Els i les socialistes ens apliquem aquest axioma quan governem i quan estem a l’oposició. Som els campions del diàleg, per convicció. Perquè no estem en política per escalfar cadires ni per participar de cap espectacle esperpèntic de declaracions lamentables enmig d’acusacions de «traïció». Estem per treballar i per millorar la vida de la gent, i sempre en positiu.
En conseqüència el grup del PSC ha votat a favor dels pressupostos de la Diputació de Tarragona per al 2021. Ara no estem al Govern però la nostra actitud ha estat igual de responsable que quan estàvem al Govern i serà la mateixa que tindrem quan hi tornem a ser. Ens podíem plantejar com una opció rebutjar uns pressupostos que els ciutadans de les comarques tarragonines necessitem com l’aire que respirem? No. Què fer, doncs? Negociar per introduir millores que facin aquests pressupostos encara més útils per la gent. A peu de carrer, com em deia aquest veí.
I les aportacions que hem aconseguit introduir des del grup socialista van en aquesta direcció: aprofitar el conjunt inversor de 31 milions d’euros del Pla d’Acció Municipal que vàrem consensuar amb el Govern, desenvolupar una línia de subvencions per potenciar la recollida selectiva, una partida de 250.000 euros per la fundació Pau Casals o iniciar els treballs per reforçar l’activitat industrial a les nostres comarques (i per generar així més activitat econòmica i més llocs de treball, que falta en fan).
Des del PSC defensem també aprofitar el romanent de tresoreria de la Diputació per impulsar una nova línia de subvencions el mes de març. Repeteixo, en situacions excepcionals calen respostes excepcionals i això vol dir impulsar totes les ajudes que estiguin a les nostres mans per ajudar la ciutadania en aquests temps convulsos. Negar el diàleg, rebutjar els acords, impossibilitar els consensos és una no-opció. Almenys per a nosaltres.
Ser un partit de Govern, com ho és el PSC, no significa ocupar cadires de poder a determinades institucions sinó actuar com un partit responsable, que garanteixi una bona gestió i que impulsi polítiques transformadores que millorin la qualitat de vida, el dia a dia, de la gent.
Crec, honestament, que aquesta és la via. Diàleg, negociació i pacte. No hi ha dreceres màgiques, ni jugades mestre, que siguin alternatives viables. I gràcies a aquesta voluntat d’arribar a punts d’acord els pressupostos de la Diputació han estat aprovats amb la unanimitat de tots els grups, de tots els diputats i diputades, que representen la ciutadania de les nostres comarques. 27 vots a favor, 0 en contra. Estem segurs que fem així la nostra aportació a la raó de ser de l’acció de la Diputació, que ha estat, és i serà estar al servei de les persones. Un bon Govern al servei de la gent, que aporti solucions, que doni motius per l’esperança, que sigui ràpid, àgil i útil en la gestió, que fixi les prioritats i mantingui fer el timó cap a l’objectiu fixat. Quan sumem tots junts les comarques tarragonines avancen. Quan ens dividim, ens excloem, o ens insultem, retrocedim i perdem oportunitats i inversions. El camí està clar, oi? Sí, a la Diputació i a totes les institucions polítiques del país. Perquè com molt bé deia el veí al que em referia a l’inici «estem cansats de baralles, batalletes de campanar i de tanta mandanga». La gent n’està farta (teniu tota la raó)... i nosaltres també.