Tinc un amic que es diu Jeroni Castell. Té un restaurant a Ulldecona, al qual va posar el nom de «Les Moles», perquè allà fabricaven les pedres dels molins d’oli. Li van donar una Estrella Michelin per la seva creativitat, però amb el nom no s’hi va matar gaire. Té coses dolentes: és de l’Espanyol; i coses bones: una família i un equip collonuts.
El Jeroni fa mesos que pateix més que el Jesucrist que representava a la Passió d’Ulldecona i podria encapçalar una proposta per canviar el nom del sector per «hostialeria», perquè l’hòstia econòmica que han patit amb aquesta pandèmia ha estat pitjor que la de Kodak quan van sortir les màquines digitals. Però, en comptes d’això, ha tingut una idea: vendre els seus productes als supermercats Condis. Croquetes i canelons amb una estrella Michelín. També podria haver venut moixama, ja que està més tieso que Franco.
Admiro el Jeroni, la Carmen i el seu fill Pau, per saber fer de Les Moles un lloc que coneixen ja a tota Espanya. Així que em permetreu que els feliciti públicament perquè dissabte va fer 28 anys que van obrir les portes d’aquella caseta on feien carn a la brasa. Sempre li dic que tindrien el mateix èxit si, en comptes de crear a la cuina, ho fessin amb la pintura o la música. Quedo bocabadat davant la gent que sap reinventar-se per sobreviure, una cosa que haurien de fer molts comerciants aferrats a la zona de confort. Felicitats per l’aniversari i per la idea! Ei! N’acabo de tenir una tan bona com la d’ell: trucaré als de Condis perquè posin el meu llibre «Els 155 Manaments» al costat de les seves croquetes amb l’eslògan: «Un xef amb estrella i un periodista estrellat!»