«Mis amigos son unos malhechores, convictos de atrapar sueños al vuelo».Sí, amics, és la lletra d’una cançódel Joan Manuel Serrat, on també va deixar constància d’una frase que li va dir la Sofia al «regulador»: «Cuidate mucho, Juanito, de las malas compañías».
Tincun parell d’amicsa qui sempre aconsello que vagin amb cura perquè es vanaglorien de parlar de tu a tu amb personatges d’aquests que pensen que el Codi Penal és una sèrie de Netflix. Ja fa uns anyets que em moc en el món blau i sempre els dic que evitin estar a prop de gent que sala les amanides amb sal en pols. «El dia que facin una operació policial i estiguis dinant amb aquesta colla, encara que no tinguis res a veure, cauràs dins l’operació i la feinada que tindràs de sortir-ne». Em vaig recordar d’aquesta profecia quan vaig saber la detenció del Rafael Amargo. Em va venir al cap aquella frase de les mares de «ja t’ho vaig dir». Ha ballat per tot el món, i després no sap fer un pas a la vida. I no ho dic en termes de culpabilitat, sinó de precaució. Si algú ve a casa teva amb una bossa de plàstic plena de «gominoles», i no és la nena del Rajoy, que marxi!
Avui dia has de mirar molt bé on et fiques, perquè et poden esquitxar encara que siguis més sant que Francisco Camps que, mira, sense fer res i la que li va caure. Però pot passar igualment als «camps» o a la Costa, oi Josep? Pobre! A veure, heu vist un ple municipal pel zoom? Allà hi ha déu i sa mare. Ara imagineu que, de cop, a una de les finestretes apareix el Ballesteros. Què? Tots implicats en el cas Inipro? Perdoneu, em truquen: «Sí, Pep Fèlix, d’acord, confesso que vaig dinar amb tu fa unes setmanes». Veieu?