No sé per què tenim un concepte negatiu dels polítics. Potser si els veiéssim dormint diríem allò de: «miiira què macus!», però els de la tele tenen la mania de treure'ls sempre desperts. He pensat que per saber si són bons jans el millor seria entrar en el seu món. He preguntat on està la porta i m'ha mirat com si jo fos un fastigós independentista «duístic». Un dels que m'ha engegat m'ha recordat a Bud Spencer, no tan sols per l'hòstia al meu ego, sinó perquè l'actor també va voler entrar a Forza Itàlia de la mà de «Bunga Bunga» i no ho va aconseguir. Segurament som dolents de pel·lícula i, si us hi fixeu, el Ballesteros i el Ricomà, no sé si són efectius, però semblen bones persones. Doncs, has de començar ja de petit, com l'Iceta o l'Aragonès, i saber que abans d’enganxar bitllets has d’enganxar cartells. El president que fa les funcions de president mentre no arriba un president, va entrar en aquest món després dels fets de l'Operació Garzón. Es veu que el 1992 el jutge estrella ja va ordenar detenir independentistes. El vaig sentir l'altre dia a TV3 dient «Els Jordis no haurien de ser a la presó per desenvolupar una ideologia». Recullo del terra els trossos del meu cap i continuo.
Després tenim el cas de «Dirty Dancing», que va començar anant a mítings on es parlava de defensar el dret d'autodeterminació i ha acabat fent mofa dels presos. M'he estalviat posar aquí com van començar gent que està a la política perquè el seu pare o el seu avi ja hi estaven. O sigui, que l'únic que només han portat el DNI i... a cobrar. Alguns provenen de la Falange, aquell club que regentava un Primo de Rivera. Ara anava a parlar del Castillo. Llàstima, no m'hi cap.