El Torrent de la Cobertera i el Patrimoni històric de Calafell

El terme municipal de Calafell, té actualment tres rieres o torrents que són:

El de la Cobertera amb el seu afluent de Montpaó i els de la Casa Nova i de la Casa Vella a Segur. Hi ha algunes rases, com per exemple la del Meix i d’altres que conflueixen en els torrents citats.

El més important és el de la Cobertera, és el que recull més conca hidrològica del terme. Recull aigües dels municipis veïns a la part alta del nostre terme: Castellet i la Gornal (província de Barcelona) i el municipi de Bellvei. Segueix aigües avall des de l’indret conegut de les Escodines a tocar de la carretera TV-2126 (davant de l’accés del Golf de la Graiera) fins a la cruïlla del torrent de Montpaó. En aquest recorregut es troba el petit congost amb la Balma de la Graiera, probablement la primera petjada de l’ésser humà en el nostre terme. També ben a prop hi tenim Barraques de pedra i la Cova Foradada a la muntanya de l’Escarnosa. Continuant baixant hi ha la torre de guaita del Casalot del Viola i abans de travessar el pont de la C31 hi tenim el camí de Vilanova. En el darrer tram hi trobem l’Estany llarg fins al sorral de la platja de Calafell.

L’Estany llarg té una singularitat especial, perquè a l’indret per on hi passa el ferrocarril brolla aigua dolça, probablement els pobladors cossetans (ibers) ho varen tenir molt en compte per establir la seva fortificació La Ciutadella davant del mar, a una cota que els permetia tenir una visió eficaç i la protecció necessària. A l’Estany hi ha fauna i flora autòctona que cal conservar i protegir, cal executar un projecte fet l’any 2009 per l’Ajuntament.

Aquest torrent de la Cobertera és molt singular i al seu entorn hi han conviscut nòmades, pagesia, guerrillers... Però el que vull destacar és el desguàs i escorrentia de les aigües de la conca que hi aboca. Només cal veure les seves dimensions tant d’amplada com de les alçades de les seves parets per entendre la importància d’aquest torrent. La gent de més edat de Calafell donen fe de les vegades que l’han vist baixar fins a l’alçada de la carretera de la Santa Creu de Calafell, avui C-31 i la rierada de l’any 1962, on les tendes del «càmping» van anar a parar al mar.

Cal mantenir-lo net i endreçat perquè també forma part del nostre patrimoni.

Així ho veig.