Em fascina que després de milers i milers d’anys d’humanitat encara es trobin trastos que ens revelen què fèiem a la vida quan no existia hisenda. I també que sigui al Priorat, aquell racó de Catalunya on només anem un cap de setmana a comprar vi i oli. La font del misteri de la prehistòria dels «indepes». La troballa de dues pedres a Ulldemolins amb dibuixos del paleolític, m’ha fet pensar: «Ningú en tant de temps s’ha aturat a pixar en aquella cova i ha mirat aquelles roques?» I també em sorprèn que els investigadors només l’hagin mirat per una cara, on apareixen sis figures d’animals, segons diuen ells. Perquè jo he vist el meteorit i la veritat és que per saber que aquelles ratlles són dos cérvols -un mascle i una femella-, un cabró i dos caganers t’has d’haver fumat una «pedra», però de les altres.
Un dels transportistes de les joies prehistòriques m’ha demanat que me la quedés a casa uns dies fins que el confinament permeti travessar la frontera de «Pixapinslandia» i arribin al Museu d’Arqueologia de Catalunya. Això m’ha permès mirar-les amb deteniment. He girat un dels càlculs de ronyó de dinosaure i m’he quedat com si el Tribunal Suprem volgués tornar a jutjarEl Lute. Doncs, a una de les pedres, la que té 15.000 anys, posava ben clarament «el president que presideix sense president, però és molt president, ha concedit una ajuda a 116.000 autònoms». Increïble! Després he girat la pedra que té 11.500 anys (3.500 més tard) i posava «Els ajuts es concediran a 132.000 autònoms». A una tercera pedra, que tenia pinta de ser més moderna, hi havia una altra inscripció, aquesta sense dubtes: «Pagueu ja, collons!».