«No tinguis por!»

Benvolguts i benvolgudes,

«No tinguis por.» És la paraula de coratge que necessitem escoltar quan se’ns acosta quelcom que ens trasbalsa. «No tinguis por», diu el monitor al nedador novell que tem tirar-se a l’aigua des del trampolí. «No tinguis por», diu l’espòs a l’esposa quan comencen els primers tremolors que anuncien la imminència del part. «No tinguis por», ens convé de sentir ens aquests moments convulsos ocasionats per la pandèmia i per la crisi social i econòmica que patim.

«No tinguis por», és la paraula que trobem a l’Escriptura quan Déu es disposa a parlar. A tall d’exemple, això diu a Josuè: «T’ho repeteixo: sigues ferm i decidit, no tinguis por, no t’acovardeixis. Jo, el Senyor, el teu Déu, seré amb tu arreu on aniràs» (Js 1,9). Una paraula que, sobretot, trobem en el profeta Isaïes, en aquell cant de consol de Déu al seu poble, i que llegim en aquests dies previs al Nadal: «Puja en una muntanya ben alta, tu que portes bones noves a Sió; alça ben forta la veu, tu que portes bones noves a Jerusalem. Crida, no tinguis por! Digues a les viles de Judà: ‘Aquí teniu el vostre Déu!’» (Is 40,9).

Hem guarnit el Nadal amb tantes coloraines, amb tantes bombolles de cava, amb tantes cançons de bressol, que li hem perdut la por. I, tanmateix, quan l’àngel visita Maria per fer-li la proposta de ser mare de Jesús, li diu: «No tinguis por» (Lc 1,30). I quan l’àngel del Senyor anuncia el naixement del Messies als pastors, els diu: «No tingueu por» (Lc 2,10).

L’anunci de Nadal tal com el celebra el món, o, fins i tot, el simple anunci de Nadal que demana més pau o més justícia…, o que mira d’acarar la pobresa de molts…, aquest anunci no té necessitat de la monició prèvia que digui: «No tinguis por.» Al cap i a la fi tot es juga entre els homes. Però quan el qui neix pobre és Déu, quan és Déu mateix qui reclama justícia entre els homes i urgeix la pau entre els seus fills, ni que ho faci des de Betlem, ens agafa una mena de tremolor, perquè veiem que acabarà capgirant els nostres plans. Llavors, convé tenir a la vora algú que et repeteixi: «No tinguis por.»

M’ho deia un noi que s’està plantejant entrar al Seminari: «Quan Déu et crida, tots els teus plans trontollen. Aleshores, necessites tenir una veu que et digui: ‘No tinguis por.’ Però a mesura que et deixes prendre per Ell, la por desapareix i comença a envair-te una pau ferma, inefable.»

Arribem a Nadal. Enguany, enmig de la pandèmia, és certament un Nadal diferent. Però malgrat les incerteses de l’hora present, Déu posa la petja a la terra dels homes. Déu s’acosta a cada home i a cada dona i ens diu: «No tinguis por.» Davant l’Infant de Betlem no tinguem por de confessar-lo Déu, per més que tiri per terra els nostres programes i que aquesta confessió no entri en molts dels esquemes ambientals d’avui. Davant l’Infant de Betlem no tinguem por de repetir: «Vós sou l’únic sant, vós l’únic Senyor, vós l’únic Altíssim.» És el Nadal que anuncia l’Església. És el Nadal del nostre baptisme. El d’enguany potser serà el Nadal més autèntic que mai hàgim viscut. Sant Nadal a tots!

Ben vostre.