Si heu entrat a l’edifici de l’antiga audiència, haureu comprovat que hi ha una maqueta de Tarraco de l’època en què els romans no només venien per lligar a la platja. Josep Maria Llort és un tarragoní que viu dins de la maqueta, concretament representa a Eurysaces, un forner de la Roma de fa dos mil anys a qui li van fer un monument al Fòrum de la ciutat-estat, o com es diria ara a Tarragona: «com està la ciutat!». El Josep Maria, el nostre estimat Josep Maria, s’ha jubilat, i ara, com a aquell flequer, li hauríem de fer un monument. He pensat que el millor lloc seria al mig del Nou Estadi de Tarragona i que els jugadors l’haguessin d’esquivar. També demanaria als seguidors que en comptes de cridar «Goool!» fessin servir l’exclamació «Llooort!» en el seu honor.
Quan l’emperador August va arribar a Tarraco, el Josep Maria ja l’esperava a la porta del Roser amb una gran bufanda groga, texans i aquella americana que sembla el braç d’un heroïnòman, més punxada que la casaca del militar republicà Martínez Vendrell. El Josep Maria s’ha convertit, com el Boada, el pitxitxi Peralta o el Maginet, en part inseparable i insuperable d’una ciutat que l’estima. Si per casualitat cometeu l’error de preguntar-li alguna cosa de l’Imperi Romà o del modernisme del Metropol, mentre el sentiu pensareu que se us ha paralitzat el cervell, perquè el Llort sap fins i tot quin número de calçat gasta Calígula. Josep Maria, els de Tarragona, del Nàstic, els castellers, els independentistes, els historiadors i els analfabets com jo, et desitgem felicitat a la nova etapa. Ah! Mira de fer alguna cosa de profit a banda de lligar a la platja, que ja ens coneixem.