Ja semblo l’Almodóvar quan diu que tot el que explica ha passat fa 40 anys. No és veritat, perquè això que escriuré ara va passar fa 42 anys. Música romàntica, please. Sortia amb una noia del barri Fortuny de Reus que jugava a futbol amb l’equip de la fàbrica on treballava. Ja sé que direu que soc un espavilat, perquè no m’agrada el futbol, però sí les jugadores. Exacte! Ho heu encertat. Doncs resulta que un dels llocs on anaven a jugar era a un camp de futbol que si no em falla la memòria, que em falla ja a la meva edat, estava tocant a l’empresa Indústries Teixidó de Riudecols. De què us sona? Efectivament, el Tió no és que els hagi cagat, és que li han fet una cesària i dins la panxa tenia 200 milions d’euros. La veritat és que sempre em va estranyar que en aquella fàbrica, i en aquell poble, tinguessin un equip de futbol femení. Em sonava massa progressista. No oblidem que només feia tres anys que el dictador havia mort deixant un agradable record d’afusellaments en els seus últims mesos. Perdoneu, sempre em surt la vena «roja». Avui reia recordant aquell equipet amateur de Riudecols. M’he imaginat tirant cap a la Teixeta un dia d’excursió en moto i trobar-me allà el nou Camp Nou del Barça. Amb tota la pastarrufa que els ha caigut, els del Teixidó haurien fitxat el Messi i estarien a primera.
I ara anem a la segona part, que havia de ser la primera, però que ja sabeu que, a diferència de l’arquebisbe de Tarragona, jo mai he estat ordenat. M’he imaginat un dels treballadors d’aquella fàbrica que hagués comprat tres dècims. Tindria més d’un milió de sestercis, però no podria celebrar-ho, ni anar a sopar amb amics, ni estar amb la família. Mira! Com el Juanca!