Sovint quan vaig caminant pel carrer em giro per si duc penjat a l’esquena un guionista en una d’aquestes motxilles modernes per portar nens. Ho dic perquè de vegades em passen coses que semblen escrites per algú. Ho resumeixo: fa un any que van començar a perseguir-me els galls. Sí, sí, com si jo fos qualsevol femella d’aviram lloca i en zel. Un dia, vaig rebre una «the nota» de la Policia dient que havien detingut una colla que organitzaven baralles de galls. No era el típic servei contra la marihuana, però no hi vaig parar atenció. L’endemà, la Margarida Aritzeta em trucava per dir que havia escrit una novel·la que es titulava «La Teoria del Gall». La publicava l’editorial Llibres del Delicte... i ja tenia delicte la cosa, perquè, aquell mateix dia, premsa de la Guàrdia Civil m’enviava una informació amb el titular «La Guardia Civil detiene a 13 personas por la celebración clandestina de peleas de gallos en Tordesillas». Això ja no era casualitat! Algú m’estava fent vudú! Devien haver fabricat un mini-jo amb una patata, li havien fet la barba de fideus i la punxaven amb una ploma de gallus gallus domesticus. Allà va acabar la cosa, fins que fa dues setmanes els Bombers informaven que havien rescatat una gallina d’una bastida del carrer Wellington de Barcelona. Dissabte, una altra vegada, els Mossos dient que havien denunciat dos joves per tallar la cresta a tres galls. Després de veure el «preparao» fer els seus típics galls per la tele, ja he hagut d’anar al psicòleg. M’ha dit que el tema del discurs de Nadal, tot i estar relacionat amb les crestes, no és un tema de galls ni gallines, que estigui tranquil, que això només és un tema d’ous.