Les dades inapel·lables

Moltes són les realitats que la pandèmia ha portat per la nostra societat, que van des de les purament mèdiques fins a les de caràcter econòmic, sense oblidar les que fan referència directa a les persones en si mateixes, vistes des del punt més individualista possible.

A efectes pràctics podem comprovar que la indústria turística, vital pel nostre model econòmic, ha caigut fins a la pràctica desaparició i que, agradi o no, suposarà un esforç immens per intentar recuperar en els propers exercicis. L’intent de maquillatge d’aquest punt, buscant en el mercat intern respostes impossibles, és una tasca amb poca credibilitat per un sector empresarial amb milers d’aportacions als pressupostos públics i amb ingents quantitats de llocs de treball que han desaparegut i que serà molt difícil recuperar, només amb la tornada d’un turisme internacional, ara «a la fuga» i que no sabem quan tornarà a la nova realitat. Per tant, tractar la situació turística de manera irresponsable, entenent que la seva recuperació serà automàtica, és un autoengany en el qual no hauríem de caure, si realment volem tornar a ser líders en l’opció d’oci, per cert, vital per sobreviure com país en els anys vinents.

Pel que fa a la resposta en l’assumpte de l’automoció, crec que els canvis seran estratosfèrics i que, si no som capaços de competir, ens veurem aparcats, a tots els efectes. Pensar que el problema automobilístic se centra en la supervivència de determinades fàbriques, és una fal·làcia fora de la realitat, perquè sembla evident que el que s’està «jugant» són altres qüestions que van més enllà, fins i tot dels costos de producció, i que arriben a la mateixa conceptualització com tipus de transport futur. Ens podem quedar amb la injustícia del tancament de determinats centres de producció, però el tema va molt més enllà i és aquí on serà difícil tenir un lideratge que ni tenim, ni se’ns demanarà per poder fixar la nova estratègia de futur al respecte. En tot cas, el que és evident és que la nova realitat comportarà damnificats per milers als quals s’hauran de poder oferir respostes en positiu que avui ningú veu.

També el tema financer, amb enfrontaments imparables cada cop més evidents, suposarà un nou model, diferent del que hem tingut els darrers quaranta anys, amb serveis totalment nous, on els ciutadans passaran a ser exclusivament números i rendibilitats a tots els efectes; amb el que això, també, suposarà per milers de llocs de treball a un sector que prescindirà absolutament del tracte personal, el que comportarà la reducció dràstica de plantilles.

Per no oblidar tota la dinàmica de la construcció, base del «model» espanyol en el seu moment, i que avui veu com les seves perspectives de futur són cada cop més complicades. El problema ja no serà construir sinó la forma de fer-ho, i això comporta viabilitat per una població amb ingressos més minsos, i on segurament les seves opcions canviaran en funció d’un dia a dia molt complicat.

Tampoc podem deixar de costat els pressupostos públics, en fallida avui i que després de la covid necessitaran importants quantitats d’ingressos per salvar a una ciutadania en portes d’una depressió generalitzada; en tot cas, el que és evident és que molts dels drets que veiem com lògics, ara es veuran reduïts a l’hora de percebre determinats ajuts públics.

El que és evident és que les dades que esmento, que no són agraciades, són les que són, i que suposaran el nou marc on haurem de viure i, per tant, serà necessari fer uns canvis que permetin continuar, malgrat tot, La necessitat d’adaptar-nos no serà personal, sinó que vindrà induïda per una pràctica global amb pocs dubtes a l’hora d’endegar solucions de continuïtat.

Podem quedar-nos en el dia a dia, esperant que tot es recondueixi automàticament, però per desgràcia, les dades que exposo no ens garanteixen res i, en tot cas, ens posicionen en una situació a la qual haurem de fer front des del seny, deixant el cor aparcat, si realment volem sobreviure a un futur, en principi diferent i més polièdric i complicat.